I arriba la revetlla, la tant desitjada revetlla de San Joan, una festa que ens recorda que ve el bon temps, nit d’al•lèrgia per grans i petits, dels correfocs, les fogueres, de festa i bogeria.

Avui més concretament podem sentir petards des de primera hora del matí, i és que coincideix amb les vacances dels nens a l’escola, tots ben preparats amb arsenals que tenen intenció de fulminar aquest vespre, mostren llum als ulls, aquella sensació de ser més trapelles que mai els fa moure’s molt dinàmicament, si t’atures i els observes pots descobrir que realment és la seva festa, així doncs, gaudiu-la molt.

Pels enamorats, també un dia molt especial suposo per la mateixa màgia de la nit, la barreja d’olors, colors, sorolls, nostàlgies i melangies, però també d’aquella esperança de dir-li aquell noi o noia aquesta precisa nit que... sentiments de joventut dolços i sensibles, sincers i sobre tot, tant profunds.

Pels ballarins, festa fins a les tantes de la matinada, l’oportunitat de fer uns passos acompanyants per música en directe.

Pels animalets, no cal dir-ho...

Per a les famílies, una excusa més per retrobar-se.

Pels escriptors de poesia, font d’inspiració.

Per a mi, el goig de veure gaudir a tantes persones a la vegada, un punt d ‘amargor, i un sentiment polític ben estrany.