diumenge, d’octubre 05, 2008


Mancances personals:
Quan intentes explicar que tens una línea definida, com és i que t’ha fet arribar aquí, no sempre et saps explicar:
El passat divendres en un sopar polític comarcal analitzàvem l’esdevenir present, vaja el que passarà els propers dies i les seves possibles solucions, segurament per allò de que a mi no m’agrada anar omplint el pap, vaig dir la meva...
Possiblement a “toro passat” les mesures pal•liatives, són més evidents, però hem de tenir present que sóm un partit que NO va néixer ahir, tenim un munt d’anys d’experiències passades que ens han de marcar un únic camí.
Tot i el que dic, fer-ho no ens garantirà al 100% la efectivitat -d’això naltres ens sabem alguna cosa-.
Però si que penso, que repetint –pedagogia- fins a la sacietat el que som i que ens diferencia amb d’altres grups polítics i perquè apostem, serà més difícil que persones”NO identificades” pensin que aquest, el nostre projecte no és el seu de bon començament.
Dir que: mirar cap a l’esquerra i que no només sigui una postura política sinó una forma de pensar, viure, sentir i posar-ho en practica, és dir moltes cosses:

*En temps de recessió econòmica i sempre, apostar per garantir la despesa social per mantenir i augmentar el pressupost per les necessitats en educació, salut, i apostar per tot allò que NO contribueixi a la pobresa (garanties socials) i ser valents i taxatius davant les exigències de les classes benestants. El repartiment de la riquesa és fonamental per viure de manera més justa i donar igualtat d’oportunitats i com recull l’estatut d’autonomia de Catalunya, donar una qualitat de vida digna per a tots aquells que viuen i treballen a Catalunya.

Així és que company, quan parlo de polítiques d’esquerres a grans trets, és això al que em refereixo i com molt bé tu deies també la feina, la feina i la feina ens donarà l’oportunitat de fer saber que nosaltres podem ser la seva opció i que ideològicament tenim uns valors mare.