30 anys de Constitución -29 de desembre 1978 entra en vigor-
El 6 de desembre de 1978 s’aprova en referèndum el que llavors seria el gran pas de la post dictadura i la pre democràcia.
Aquesta constitució estableix en tot el seu articulat les normes, els drets i deures dels ciutadans com també la divisió dels poders de l’estat: legislatiu, executiu i judicial. En definitiva un ordenament democràtic de la comunitat i una sortida d’un regim autoritari i que va permetre la constitució de les Corts Democràtiques.
D’aquesta constitució podem destacar coses molt positives, com el dret a la vida es a dir que prohibeix expressament la pena de mort, el dret a “la llibertat d’expressió”, el dret a reunió, d’associació, de participació política, la presumpció d’innocència, l’educació, llibertat de sindicació, el dret a vaga i un llarg etc.. -abans vetades- .
També però, està condicionada a una sèrie d’obligacions per a tots. Obligacions per els ciutadans i pels poders de l’estat.
És per això mateix que podem reconèixer-la i respectar-la si tots ens l’apliquem, però també hem de esser honestos i reconèixer que els temps canvien, les necessitats també, els models territorials tenen d’altres necessitats, i la pròpia Constitució necessitaria progressar. Hi ha paràgrafs que ja no tenen sentit i d’altres que al 2008-2009 són per repassar-los amb calma, d’altres que possiblement no s’estan complint- Senyor Jutge Fernando Ferrín Calamita (entre d’altres), acusat suposadament per voler dilatar el procés actuant delictivament mogut per l’animadversió,en el cas de la custodia de la menor de les dues lesbianes, important recordar, que en el cas dels jutges i magistrats s’especifica ben clarament la seva imparcialitat-.
El que vull dir, que la constitució NO s’aplica exactament i que com tot a la vida és possible que necessiti una revisió i la seva posterior adequació a la dècada actual i el que ja seria quasi visionari, a les que vindran.
Deixar que diverses Comunitats Autònomes en referèndum popular vinculant, decideixin com volen ser, no ha de fer por, jo estic convençuda que els processos en llibertat, i no en forma de revoltes, són marcadors prous clars, de què? demanden les societats des de la pau i el lliure pensament. No podem segrestar la veu a les majories, doncs la nostra pròpia historia, la del poble Català ja prou experiència té.
Si em preguntessin si crec que un referèndum per la independència a Catalunya donaria un clar vot positiu? Jo no ho tindria del tot clar, no sé si els Catalans per majoria votaríem a favor.
Si la pregunta fos, un referèndum en favor de si tenim dret a decidir democràticament el futur dels i les Catalanes? Aquest si que ja el tinc més clar, evidentment a les persones ens agrada que ens demanin l’opinió del que volem.
Per tant la revisió d’aquesta constitució possiblement davant l’actualitat no serà el primer punt de les prioritats, però si dels primers i necessaris.