dimecres, de desembre 10, 2008


60 anys de la Declaració Universal de drets Humans.
Tot i que el dia a dia ens porta sovint a pensar només en tot allò que tenim davant els nostres nassos, recordar que hi ha països del mon que no gaudeixen de les més essencials llibertats ni de drets possiblement ens ajuda a esser més conscients de que, vivim en un país tot recobert de paper de cel·lofana i amb un gran llaç al damunt, aquesta avantatja per desgracia, ens fa oblidar l’ambrona que pateixen els anomenats tercer món, les malalties més bàsiques que pateixen i que els porta a la mort, el tracte discriminatori cap a les dones, i la manca de llibertat en general.
La Declaració Universal de drets Humans ja en període de madurès avançada era el primer pas, però jo trobo a faltar la seva execució en casos flagrants.
La carta de les Nacions Unides, recull principalment drets, la llibertat, igualtat, fraternitat i no discriminació. Tota persona té els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.
Ningú estarà sotmès a esclavitud ni a servitud, l'esclavitud i la tracta d'esclaus estan prohibides en totes les seves formes. Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants. Tota persona acusada de delicte té dret que es presumeixi la seva innocència mentre no es provi la seva culpabilitat i així fins a 30 articles.