Avui ja tinc 36
No estarem tots, alguns perquè esteu lluny i d’altres per diferents motius, el dia 2 de setembre vaig rebre el millor dels regals i es diu Abril, la filla de la meva germana mitjana, és com la seva mare, rosseta molt blanqueta de pell i respirava vida, em vaig emocionar molt i tenir-la entre els meus braços, va augmentar les meves ganes de tot fins i tot les de tornar a ser mare per uns instants.
El seu pare en Marcel, era tot un expert a pesar de ser primerenc, l’emoció que li produïa la seva filla el feia moure’s amb serenitat i projectava seguretat, les paraules cap a nosaltres dolses i aquella cara de no haver dormit gaire aquella nit el delatava, però ell amb un somriure d’orella a orella.
Ja parlaven de en un futur immediat donar-li un germà a la seva filla, deien –no volem que estigui sola-.
Els vaig veure una mica “agobiats” per tant nosaltres varem marxar, perquè els tres poguessin descansar, he de confessar que m’hagués emportat la nena cap a casa, però sé que tindré molts anys per disfrutar-la i veuré com els meus fills la cuiden a “tope”, ja ho fan ara amb la Lucia i ara tenen una nova responsabilitat.
La vida els dona l’oportunitat de viure, gaudir, experimentar, créixer i cercar el seu destí, també de patir i de lluitar, però si ens demanessin a tots si tornaríem a néixer possiblement la majoria diríem que SI.
Viure val molt la pena.