Pressupost municipal per 2009 (Pla d’austeritat)


És en els Ajuntaments( la nostra administració més propera), a on estan transferides competències i recursos financers amb l’objectiu de descentralitzar.
Aquesta mateixa delegació de competències ens obliga constantment a plantejar-nos quines seran les apostes de futur per a les nostres poblacions, ara l’actualitat marca una reforma profunda pel que fa a les finances municipals, però que també ens ha de servir en la reeducació dels errors comesos en el passat.

-Plantejar-nos en aquests moments, quines han estat les causes que ens han portat aquí, no seria el més urgent tot i que molt necessari.
-Saber quines són les mesures urgents, les de curt termini i les de llarg termini, crec que és més efectiu.
-I que caldrà fer per apaivagar la crisis, importantissim.
Partir des d’aquesta base generalista i que més tard desenvoluparé més concretament, pot ser un bon punt de sortida, podem reconèixer no obstant que hem basat la nostra economia en els crèdits per uns i l’especulació per d’altres, que no hem tingut tots els factors en compte i que ara lamentar-nos és aturar-nos més davant les realitats.

Ara no és un bon moment perquè els partits de l’oposició conduïm mirant des de els nostres retrovisors i pensant, ja s’ho faran. Ben al contrari, tot i que haver participat en aquest procés des del començament, era facilitat la feina i les possibilitats en gran mesura. Desvincular l’aprovació de les ordenances fiscals del pressupost per el proper any és error greu, jo crec que són prou vinculants...

El fet és que devem reduir l’impacte de la crisi actuant en funció dels màxims i mínims de l’actuació municipal:

Algunes propostes concretes:

• Creació d’un fons d’una partida especial (fons de contingència social) per resoldre situacions socials greus en l’àmbit de les famílies d’un 2% del pressupost ordinari. No podem permetre l’exclusió socioeconòmica en cap del casos i hem d’estar preparats.
• Creació d’una partida més concretament per a beques de menjador i guarderia municipal, possibilitant així la inserció laboral a aquells que fins ara no tenien aquesta necessitat.
• Com també la possibilitat de cursos formatius i de reciclatge per possibilitar aquesta inserció al món laboral.
•Mesures concretes i urgents de desenvolupament econòmic i creació de nous llocs de treball.
•Fraccionament del impost de bens immobles.
•Prioritzar les actuacions en l’espai públic.
•Adoptar criteris d’estalvi en despeses com els consums, d’aigua, llum, telefonia... i bonificar als particulars que també ho facin, a banda d’estalviar implantarem el consum responsable.
Aquestes i d’altres mesures poden afavorir a pal•liar l’exclusió social i no podem oblidar que ara no podem deixar de cooperar, el gran mal son que pateixen els països poc o gens desenvolupats per la gana i la manca de recursos, no podem pagar més “el pato” de tot.