Cap de setmana:

El divendres a 2/4 de nou, primer acte indicatiu de que, la setmana Santa ja és aquí, presentació de l’opuscle, amb tots els presents, regidor/res, Alcalde, ex Alcalde, persones que componen els actes, La Creu Armats de Torredembarra, Padrina Sra. Núria Gomez, Mossèn Joan Cañas, el President de la Diputació de Tarragona Sr .Poblet, i veïns de la vila, en definitiva una gran família, el que vaig trobar a faltar són les cançons del grup dels Caramellaires de la Torre.
Encara me’n recordo com em van posar la pell, l’any passat quan varen cantar a la Mare de Deu de Montserrat.
Tret de sortida pels creients, preparats els ciris, les vestes, i tot allò que fa de la setmana Santa, quelcom reflexiu i de record.
Desprès de la presentació una estona amb companys, soparet ràpid i ple d’informacions darreres, algunes de ben desagradables, que una vegada contrastades i confirmades, analitzaré, però en definitiva, res que ja no coneguéssim.
Pel que sembla, la vida política a Torredembarra, no te pensat donar-se una treva, mentre alguns van fent pel seu conte, els que de veritat podrien treballar per donar una imatge seriosa de govern, no fan ús de les seves responsabilitats i volten el cap, cap a un altre cantó fent veure que no passa res.
Això si, conviden als seus, a acompanyar-los a tot arreu.
Digueu-me! Que tinc mal caràcter o el que vulgueu, però mentre es feia la presentació de l’opuscle, el marit d’una regidora, pujava i baixava les escales de la planta baixa a la primera planta- on hi ha despatxos-, com si estigues a casa seva, manca de respecte per l’acte, manca de... per la casa de la Vila i els seus afers.
(Ara segur que s’emprenya perquè dic la veritat i em deixa un missatge dels seus)


-Dissabte 11 del matí, pre benjamí masculí A.Roig -Molí de vent, al pavelló Sant Jordi de Torredembarra, nens petits de 7 anys, lluitant per arribar a qualsevol de les bandes del parquet on hi ha la cistella. Desperten en nosaltres els pares, un gran somriure!
Voten i voten la pilota amb dificultats per passar-la a algun company i més per que passi per la xarxa. Contínuament miren les grades per comprovar que els observem amb orgull, i ells vermells com a tomàquets per l’esforç que suposa el seu esport, semblen professionals i porten les bambes dels peus –que diu mon fill- i les del parquet, les que no poden trepitjar el terra del carrer, doncs ningú vol ratllar-lo, els hi sembla magnífic i com deia, molt professional. Ells eren els absoluts protagonistes, felicitats per ells, però també pels coordinadors i entrenadors, que sovint s’emocionen, com els propis nens i com nosaltres.

-Diumenge, a mig matí F1 a Malàisia, per inclemències meteorològiques suspesa la carrera, tot s’ha de dir, en Fernando Alonso anava 11, per tant...


-A les 5 de la tarda Espanyol i el Súper Deport d’altres temporades, la 1a part clarament superioritat per l’Espanyol i marcador al seu favor. Fi del partit 3-1
Ja tocava que el nostre equip guanyes, des de Novembre de 2.008 que no teníem ni una sola injecció d’adrenalina extra –buenu sí, quan li varem guanyar al Barça- en serio, ho necessitava l’equip, l’afició i tothom que s’estima aquest Club.

Apa! Bones festes, que les gaudiu !

A tu Guillem, fins que tornis per la blogosfera, salutacions.