divendres, de març 23, 2007

A tots vosaltres que meu animat tant amb els vostres missatges: estic agraïda de tot cor. Estic passant moments durs que no esperava, però teniu raó afronto la vida tal com bé, ja estic a casa i a l’espera de la següent decisió dels metges, i penso anar pam a pam, sento dir-vos que no soc tant valenta, però les ganes de viure i les persones que em recolzen, m’ajuden a tirar endavant (aquestos dies he sigut, petita molt petita) he reflexionat sobre tot i crieu-me, hi ha segons que, que no val la pena. Jo només he intentat lluitar sempre per les coses importants de debò i que potser no són gaire populars ni massa polítiques, he apostat per la persona i mai per la bandera, i és per això precisament, que m’ha costat tant creure que aquesta malaltia m’hagués tocat a mi, però les malalties són per desgracia per a tothom, he vist el dolor en les persones malaltes i m’ha fet ràbia molta ràbia, és del tot injust. ALS MEUS COMPANYS I A TU ESPECIALMENT, GRACIES!

Juan i Oriol, segur que tindreu sort i tot quedarà en el rècord. El meu petó especial és per vosaltres.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ánimo Susana, los socios del tenis estamos contigo.

La Junta del Tennis UDT

El fantasma del castillo ha dit...

Hola Susana, ya estas en casa y con todos nosotros,me alegro muchisimo, superaras la segunda, la tercera y todas las que vengan, animos¡¡. que el fantasma tambien esta un poquito triste y necesita a la Susana para que me de caña, todos somos terrenales y es normal que todos tengamos miedos, tu condición de ser es innata, y te ayudara a salir de esta; Gracias por tenernos informados, siguelo haciendo,muchos, muchos besitos.

Anònim ha dit...

Susana estas tonta, no descansas lo que te han dicho los medicos.