Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després...
Després d'acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill, i llavors després de tenir altre.
Després ens sentim frustrats, perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem mes feliços, quan creixin i deixin de ser nens.
Després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar.
I pensem: Després serem més feliços, quan surtin d'aquesta etapa.
Després decidim, que la nostra vida serà completa
quan a la nostra parella li vagi millor, quan tinguem un millor cotxe, quan ens puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.
I la veritat, és que: NO HI HA MILLOR MOMENT PER A SER FELIÇOS QUE ARA MATEIX.
Si no és ara quan? La vida sempre està plena de reptes, de després.
És millor admetre'ls i decidir ser feliços ara.
No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ara.
ATRESORA CADA MOMENT QUE VIUS I atresora'l més, perquè ho vas compartir amb algú especial, tan especial que ho duus en el teu cor i recorda que: EL TEMPS NO ESPERA PER NINGÚ
Així és que deixa d'esperar fins a.. i fins que...i fins que tinguis allò que.. i fins a la pròxima primavera, per a decidir que no hi ha millor moment que justament ara per a ser feliç,
LA FELICITAT ÉS UN TRAJECTE NO UNA DESTINACIÓ
Treballa com si no necessitessis diners
Estima com si mai t'haguessin ferit,
I balla com si ningú t'estigués veient.

El Balcó del Mediterrani és un penya-segat de 23 m de desnivell que hi ha a l'extrem de tocant a mar de la Rambla Nova de Tarragona, protegit per una bonica barana de ferro. Al davant hi ha el monument al navegant català Roger de Llúria. Des del balcó hi ha una magnífica vista sobre el mar, el divendres vaig acostar-m’hi passejant, no per tocar ferro com diuen els tarragonins, sinó més aviat per pensar.
Els actuals moments polítics a Torredembarra són prou durs i complicats i el fet és que buscava analitzar com hem arribat fins aquí i en que ens hem equivocat.
Imaginàvem que un govern en minoria era complicat i no hem tingut en compte diversos detalls molt importants, però tampoc vull deixar a banda l’esforç fet per el anterior govern d’esquerres i amb el grup d’independents. Encara recordo com si fos avui el primer dia de govern de llavors i com tots teníem aquella il•lusió a la cara que ens produïa saber que faríem? per canviar la manera de viure i per cobrir les necessitats que tant s’havien ajornat en d’altres equips de govern -al meu parer- massa conservadors. Hem corregut molt, massa potser per equipar la nostra vila, per augmentar les possibilitats de la nostra societat, per complir les falses promeses dels altres i possiblement hem caigut en la nostra pròpia trampa.
A on està la música de tot plegat, la filosofia, les idees, el plantejament de futur, doncs SI, les hem descuidat i ara reconec que em volta el pessimisme i la pena de no haver-ho fet millor.
La conclusió del passeig, o millor la cerca de solucions és del tot complicat i no encerto ha trobar quin és el remei, o potser si, però no se si serè capaç de explicar-ho, que l’escoltin i el més difícil, posar-la en marxa de forma continuada i des de on només es solucionen les cosses, des del pur convenciment.
I com diu aquell, no sé si m’explico.

Fins el 14 de juny, al pati del castell de Torredembarra, animeu-vos i visiteu-la, de ni do!!!

Buenas y gracias, me has alegrado el día, que digo el día!!!! La semana y el mes, ya estaba yo celosa de los demás pensando que nunca me dibujarías, gracias he guardado la caricatura en una carpeta y prometo tenerla ahí siempre.
Me he reído un montón y te agradezco lo del momento adecuado, al final va resultar que eres genial a pesar de no coincidir en cuestiones políticas.
Lo de los defectos ya ves que no solo tengo unos, hay algún anónimo que no piensa lo mismo y cree que pienso que no me equivoco, voy con pies de plomo para no hacerlo, pero si señores, ME EQUIVOCO, y lo del centro de atención..., se que no lo soy ni lo busco, tengo más defectos de los que tu dices y lo sabes, la mala leche sobre todo.
Sinceramente GENIAL gracias de nuevo, pero porfa combíname mejor otro día los colores, que poco glamour tengo por Dios ( és conya).

Només per als sensibles...

Una joia per als intolerants i la seva intolerància.

L’anima no te fotografia
Segurament tots alguna vegada hem pensat com ens agradaria tenir aquell model de cotxe o aquella casa, diners a dojo i tot de luxes, en definitiva coses materials i que estaríem disposats a sacrificar per aconseguir-ho? La família, els amics, les persones, la llei?
Possiblement cerquem en tot això, la felicitat i ens adonem de que la felicitat no passa precisament per aquí.
Els valors son el més importants, tenir la sensació de haver-ho donat tot per algú és impagable, un copet a l’esquena que et diu que vas bé no te preu, caminar pel teu poble i que algú t’aturi per xerrar un moment i mostrar-te que sent no té preu, respirar tranquil•litat, veure créixer el que tu més estimes, sentir la teva terra el teu poble i la gent amb qui convius, NO TE PREU.
Jo m’aixeco als matins amb la sensació de que un munt de coses m’esperen i que no me les vull perdre, amb lo bo i lo dolent, no vull deixar mai de tocar de peus en terra i que l’aire al passar-me per la pell em faci saber que estic viva i que em torna a donar el regal d’un dia nou. Per tenir aquestes sensacions lluito constament i de vegades amb les ungles i les dents, els que em coneixeu de prop sabeu que intento moderar les paraules, els gestos i el to, però també que amb l’injusticia , l’abús, les mentides perilloses, jo em torno boixa i no faig ni el mínim esforç per dissimular res.
Tinc l’anima fina com l’ala d’un mosquit i les llàgrimes lleugeres, els sentiment a flor de pell i darrera l’armadura sóc pur sentiment, i per a mi sempre hi hauran primer les persones i després tot el que vingui.
Alimentaré diàriament la meva anima, rodejada de les bones persones, i batallaré fins al final perquè les dolentes no puguin fer mal, avui em sento dolguda, traïda i torno a la meva trinxera personal i ja ho avanço RESISTIRÉ.

AVUI: DIA DE LA MARE
Quan prenem la decisió de ser mares, possiblement no tenim ni remota idea del que desprès viurem, el cap t’anima a prendre aquesta decisió “sense més” pensar que donaràs una vida que formarà part de tu, t’anima a decidir-te del tot.
Més tard la realitat la vius en primera persona i els dubtes i el patiment, es podria dir que no et deixen viure el fet amb plena satisfacció, ells tant indefensos i tu tant inexperta...
Creixen, i a poc a poquet comencen a esser autònoms i aquí podríem dir que bé la segona part d’aquesta fantàstica experiència, et preocupa que es desenvolupin amb normalitat, que captin els teus valors i que han de esser els seus adaptats a ells mateixos, la seva salut, el cole i les notes, els amics, l’entorn, i un llarg etc de coses que penses imprescindibles, en definitiva continues patint i continues sent inexpert però d’una altre manera, sobre tot perquè ells ja verbalitzen i comencen a donar-te pistes de per on pot anar l’historia.
Jo tinc dos nens, i confesso que criar a dos masclets no te res que veure a conviure amb noies, si tenim en compte que a casa guanyava el sexe femení per majoria casi absoluta, la mare, l’avia, les dues germanes i jo, el meu pare feia una minoria minorissima tot i el respecte que ens produïa, ells son diferents, parlen diferent, juguen a coses diferents, jo sempre dic que les nenes són molt princesetes i els nois més feréstecs.
El cas és que avui a primera hora del matí jo ja he escombrat i fregat casa meva, he fet l’esmorzar, he posat una rentadora i he rentat la KUKA (la gosseta dels meus fills) i lo màxim que he aconseguit, és que el Guillem llances les escombraries.
M’han felicitat tot i que els he hagut de dir jo....tenen 9 i 6 anys i unes ganes de jugar i riure... son el meu món sencer i el regal que porto sempre gravat a la memòria.
Feliciteu les vostres mares, jo ja ho fet amb la meva.

Us enrecordeu!!!! Tots teníem 20 anys menys

PROMESA CUMPLIDA!!!!

El Grop a Torredembarra
10é Aniversari d’aquest grup d’artistes de dintre i fora de la nostra Vila, inaugura a la nova biblioteca una exposició de quadres treballats amb diferents materials.
L’exposició la podrem visitar durant un mes, val la pena que us acosteu, és sensacional i podreu percebre els diferents estils de cada artista.
Agrair a la seva presidenta la Marta i en Jordi Morera la qualitat de la presentació, plena de detalls, i l’originalitat de l’entrega del regal del llibre artístic per la biblioteca, que tots podreu observar.
Moltes gràcies per aportar riquesa cultural a la nostra Vila.

Avui Sant Jordi, una celebració molt nostra i plena de sensacions i detalls, a primera hora del mati, els llibreters i floristes de Torredembarra anaven preparant les seves paradetes, amb l’esperança, segur, de vendre il•lusions, la il•lusió de qui troba aquell llibre que es volia comprar i que avui tenia l’excusa perfecte i la il•lusió de donar o rebre una flor, en aquest cas per a mi una de les més romàntiques, la rosa. D’altres, molts, han celebrat el seu sant i d’altres, com la gent gran de la residencia Pere Badia, de que anessin els nens de l’escola Molí de Vent ha regala’ls sensacions per la vista, l’oïda i alegra’ls el cor.
D’altre banda, m’he trobat un autor de la Torre molt content de com els ciutadans de la Vila han respost davant el seu darrer treball, recordeu ?? el llibre que varem presentar el divendres passat, normal!!! Jo també estaria feliç davant tanta resposta.
Hi havia un no sé que en l’aire, que donava un caire del tot especial i jo l’he rebut amb plena sensibilitat, semblava talment com si avui hagués arribat la primavera pels carrers i per les persones. He vist cares de melangia i també de felicitat, he vist ulls que brillaven amb la transparència que només els nens de deu anys tenen i també d’enyorança del temps viscut, m’he emocionat i també m’he sentit molt estimada.
I després he baixat d’aquest fantàstic núvol i he tocat tornem-hi de peus en terra i he sentit que estava molt cansada, la vida.
Així és que aquí deixo aquesta reflexió que és molt personal i que avui per unes hores m’ha transportat al paradís de les sensacions.
Espero que hagueu passat un molt bon dia, i Visca Sant Jordi.
Ah!!! I vosaltres direu que pinta aquesta cançó, doncs per a mi molt la vaig aprendre a tocar amb la guitarra un dia com avui de fa ja....bueno moltíssim anys. Au!!! Bona nit.

Presentació del llibre La Torredembarra republicana i federal, de Jordi Suñé a la biblioteca Mestre Maria Antònia el passat dissabte 18 d’abril a les 20 h va esser un exit de participació, hem d’agrair a les persones de Torredembarra el interès mostrat vers a les publicacions i a la nostra forma més cultural de tirar endavant la memòria històrica del nostre poble, igualment ens trobem en procés de apostar per d’altre tipus de publicacions que també comptaran amb el suport com no pot ser d’un altre manera del Patronat de Cultura, fa pocs dies hem incorporat diners del romanent del 2007 hem ampliat la partida de publicacions substancialment per aquests propers projectes, com a contes i llibres.
Agrair als nostres escriptors la important feina de recerca i de posar en ordre la nostra història, de tota aquesta feina tots en gaudim i que quedarà documentalment per l’historia i pel vostre voluntariat en la difusió i venta de les nostres publicacions.

QUANTS POINTS TREUREM A EUROVISIÓN?????

Batucades (Samba rebel que comença a aparèixer en marxes en contra de les guerres i en les marxes solidaries)
Bon dia a tothom! Avui a les deu del matí, iniciaven des de la Regidoria de Joventut, el 1er curs de batucades, una oportunitat per els joves de aprendre a tocar el timbal amb sons brasilers i un recurs més per a poder tenir una altre sortida laboral. El so ha estat impressionant i els nois sembla que ho han agafat ben aviat, el profe m’insistia en que avui era només el primer dia i deu ni do!!!! Ja tenim els instruments i ja tenim la gent ara només queda que n’aprenguin força i de ben segur que tindrem en els primer mesos el primer grup, que podrem contractar i que ens animaran a totes les festes. És genial sentir aquesta alternativa musical i els joves la gaudeixen d’allò més.
Frase: SI NO PUC BALLAR, NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ. (Emma Golaman)

Nois/es:
Quina agenda!!!
Demà dijous a les 8 del vespre, plenari amb més de 20 punts per acordar, debatre i votar, més precs i preguntes que imagino que hi hauran.
Divendres també a les 8 del vespre a la nova biblioteca presentació del llibre d’en Jordi Suñè, LA TORREDEMBARRA REPUBLICANA I FEDERAL.
El cap de setmana plenet d’actes per festa del barri de Sant Jordi (no hi podem faltar) matinades, castells, disco mòbil, orquestra, jocs infantils i etc amb la col•laboració de la regidoria de relacions ciutadanes.
I entrem en la setmana genial de Sant Jordi, actes a la biblio aprofitant l’aniversari del Grop (xulissim) venda de llibres per part del patronat de cultura i amb l’ajuda d’en Jordi i en David, acte a la residencia per la gent gran Pera Badia, lectures a Tarragona actes organitzats en homenatge Marató de lectura per al dia de Sant Jordi a Montserrat Abelló,a la Rambla.
I de ben segur que en sortiran més, apa a gaudir-los!

A petició dels meus fills i per a tothom.

EL CIRC
Ara venim del circ els meus fills i jo, ha estat molt bé! Hem entrant a la sessió de dos quarts de vuit i hem sortit a dos quarts de deu, la veritat és que els nens al•lucinaven, era un circ familiar i no portaven animals, el seu xou a banda dels trapezistes, malabaristes i acròbates, podríem dir que girava entorn els pallassos, de manera modesta ens han fet passar una molt bona tarda i els meus fills que són bastant moguts, sobretot el petit semblava una estàtua de pedra, no s’ha volgut perdre res. Sort que encara queden alguns!!!!

Bones!
El passat dimecres, l’ajuntament de Torredembarra rebia a la responsable de arxivers sense fronteres i se l’hi feia entrega del conveni de col•laboració per la compra del 4x4 per part de cooperació, al poble Sahrauí. El projecte el varen iniciar a l’anterior legislatura, la nostra arxivera Núria, cooperant amb aquesta ONG i ara feliç mare de dues bessones i el anterior regidor de cooperació en Lluís Suñè. Ara i per fortuna e insistència, per què la burocràcia sempre està, el projecte veu la llum i ja viatja cap el seu destí el vehicle, en el seu maleter i aprofitant el viatge que realitzarà fins que arribi a lloc, hi van un ordinador, impressora, said i divers material informàtic que envia la associació.
Amb la entrevista que varem mantenir la Laia Rius i jo mateixa amb la coordinadora, li varem plantejar diferents interrogants, com és que el vehicle no és comprava al país de destí? Impossible de comprar si no fos Argel i d’altre banda sempre ho han fet així després d’estudiar totes les possibilitats, cap problema amb la documentació del vehicle i no ens van saber respondre si mantenien la matricula.
L’informació que també varem rebre era l’estat de la documentació dels papers administratius, emmagatzemats de qualsevol manera en una “nau” que quan fa fred o quan fa calor, doncs a aguantar les diferents temperatures, res ordenat per poder consultar i molt menys en suport informàtic, no tenen cultura d’arxiu però els estan ajudant en els viatges que ells fan cap allí cada cop que poden.Una de les curiositats que més ens va xocar, és que la majoria dels tractes de qualsevol mena, els fan verbals, i ara intentaran posar-los per escrit per que quedi constància incloent-t’hi la de la seva pròpia historia .
Gràcies a les persones voluntàries i visca la solidaritat que hauria de esser contagiosa.

En resposta a la Meme sobre l’aigua de la Regidora Iris Gual
En primer lloc i abans de contestar he buscat que vol dir exactament “meme” i sembla ser que és una paraula que s’ha popularitzat a la blogosfera i que són converses distribuïdes que es contagien de blog en blog, sobre diferents qüestions.
També a la wikipedia podem trobar una definició, que a mi particularment no m’ha convençut del tot.
I ara a entrar en matèria i a donar la meva particular visió.

1) Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Crec que són qüestions prou importants i que són les persones que hi tenen competències les que han de buscar les mesures adequades per no arribar aquests extrems, i voldria dir més, no és qüestió de buscar responsabilitats ni amb els que hi han ara ni amb els que varen estar abans, cosa que ja he detectat que s’està fent, lleig i no aporta res. Acusacions per totes les bandes i poques solucions reals.


2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal•liar la sequera?

Recordo la campanya que va fer Medi Ambient de Torredembarra per l’estalvi d’aigua fa uns anys i alguna cosa més en algun programa de la nostra televisió autonòmica, com el tema de les bossetes als lavabos i...ara mateix tinc amnèsia, suposo que temporal.

3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

A mi m’esgarrifa pensar que hauran de portar l’aigua en vaixell i amb trens i lo del transvasament, però que no és un transvasament, i lo de que el Ministerio lo sabia però no lo sabia i l’ACA i embolica que fa fort, per no parlar del alt cost que això representa i que mancarà per d’altres necessitats...
I si al que et refereixes, és a si s’ha fet una bona gestió de l’aigua de fa ja anys, és evident que no.


4) S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?El debat hauria de ser intern i les solucions públiques. Més que responsabilitats polítiques, que no sabria dir, seny el que jo demano és seny per a tots i que plogui aigua i no pari i que s’ho rumiïn bé.

No sé si t’he contestat?

I jo ho envio, a qui de la blogosfera vulgui donar l’opinió.

El passat divendres 28 de març, va finalitzar la recollida solidaria de sabons per al Sàhara, per primer cop Torredembarra s’apunta aquesta iniciativa en solidaritat amb l’associació de Hammada.
La pregunta més freqüent que se’ns feia, era com demanàvem sabons per la higiene, si possiblement no tenien aigua? Aquesta associació humanitària, ens va explicar que cada any es recullen diferents productes de vital necessitat per aquest poble, i que la higiene personal evidentment era del tot important, per entendre’ns, es renten.
Una curiositat: algunes famílies, entre els productes d’higiene també varen posar alguna crema solar amb protecció, qüestió que ens va fer pensar que hi han persones amb sensibilitat i que es posen en la pell de l’altre.
Agraïments: A les famílies de Torredembarra, per la seva solidaritat i esperem que els hagi servit per educar una mica més els nostres infants, explicant-los que no tots els nens del mon, tenen les mínimes necessitats cobertes, per tant , també recollida pedagògica.
A les escoles, per la difusió i per guardar-nos els materials.
A l’associació, que ens ha donat tot tipus de facilitats, en Ramón i Rosa Mª.
Als mitjans per la difusió de la nostra inquietud inclòs algun blog que ens va enllaçar.
A la tècnica de Joventut, Infància i cooperació que és una motoreta treballant, gràcies molt especialment, Inma.
A la súper brigada d’actes, que ens ho ha empaquetat i transportat, Juan i Manolo.
OBJECTIU: Assolit i que ha costat? Ben poc amb la suma de l’esforç de tothom que anomeno anteriorment.
Un deu per la gent de Torredembarra i que serveixi de molt, tot plegat.

Puf, puf, puf!
Que malament que vaig aquesta setmana, em refereixo al blog o diari a mitja veu, i és que mireu el fet és que no sé ben bé de que escriure. De coses en passen constantment, al món al país, a l’entorn, a la tele, a la radio, vol dir que el món gira i gira i no para de girar, i en aquest moment mentre jo escric segur, que a algú li està passant alguna cosa, positiva o pot ser no tant o de les del mig, que també n’hi han (que profunda, o no?) (o pot ser dubitativa?) El fet: l’altre dia mentre feia zapping, que m’encanta, vaig veure el programa de Juan y Medio (no sé si s’escriu així) dutty free, en un aeroport, i vinga a preguntar a la gent, i tu que fas aquí i de on ets, i aquí esperes, i que per què va marxar, i quant de temps fa????????? Toma, venga, au, fot-l’hi, d’aquestos que podríem dir de cotilleo, però de sobte, arriba la parella d’una balsera cubana i explica la seva processó, fins arribar a Madrid. El fet és que l’historia era al•lucinant, però el que hem va fer pols, va esser l’expressió del seu tercer fill. I jo hem preguntava, com algú no pot patir veien el dolor que transmeten certes persones maltractades per la vida i les seves circumstàncies, de lloc de naixement, color, rasa, idees i la radera i més bestia, classe social. Que és el que de veritat importa? Que busquem en les persones que estan a prop nostre? quins interessos fan que formin part del nostre cercle? I ? I? I? Totes aquestes i d’altres preguntes, que hem volten al cap i que no arribo a racionalitzar.

PASQUAL MARAGALL, CATALÀ DE L’ANY.
Fa, no més de cinc minuts, ha estat escollit en la figura de Pasqual Maragall i per els Catalans i Catalanes que han decidit votar, el Català de l’any 2007.
He de confessar la meva admiració per el que va esser el nostre President i per molts anys Alcalde de Barcelona. Sempre he vist en ell, la seva proximitat, espontaneïtat, i la paraula adequada, un home que es movia en política com peix a l’aigua i no el sabria encaixar en d’altre professió. La prova del que penso aquesta mateixa nit...
No ha tingut cap por a parlar de la malaltia que ell i d’altres persones pateixen i la por que els produeix, que ara transformarà en la recerca absoluta de solucions.
Desitjo amb tota la meva ànima que trobis el que busques i que no pateixis més del absolutament necessari.
Felicitats per el reconeixement i que jo modestament crec que era de justícia, President et desitjo el que més necessites, SALUT.

DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS

Ens trobem davant un debat polèmic, la despenalització de d’avortament, i el reconeixemt del dret a decidir de la dona sobre el seu propi cos i sobre la vida.
Actualment l’avortament, és un delicte penal i que té com a conseqüències de qui els practiquin, penes de presó d’un a tres anys i per a qui se’l practiqui de sis mesos a un any, amb tres excepcions:
1- greu perill per a la dona, físic o psíquic i que ha d’estar avalat per dos metges.
2- En cas de violació i que ha d’estar avalat mitjançant denuncia i per la policia.
3- Malalties físiques o psíquiques pel fetus i l’haurien d’avalar els especialistes.
En cap cas està contemplat un cuart supòsit que podria esser el de l’embaràs no desitjat, i per tant les dones que es troben en aquest últim cas, podrien estar interrompin-los de manera clandestina, potser amb les condicions higièniques i de seguretat incorrectes.
No podem oblidar les campanyes d’informació per a les persones i anar a l’arrel de la problemàtica per tal de tenir la cultura suficient per no tindre que fer ús de mesures més contundents, però també s’hauria de tenir en compte l’opinió de les afectades i quines són les seves revindicacions i que quedessin contemplades amb les lleis que apunten directament cap elles. Viure d’esquena cap a la realitat, dona pa per avui i gana per demà, a més de no mostrar cap tipus de sensibilitat, o pot ser si, d’insensibilitat i la falta de comprensió de certs sectors.
Per tant, DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS I SOBRE LA VIDA.

UNA AGRADABLE VISITA, Josep Mª

Avui era un d’aquells dies, en que tot estava prou programat, a les 9 a tal lloc amb tal persona, a les 10.30 a un altre, amb una altre tema i diferent de l’anterior i a les 11, al mateix lloc, amb un altre assumpte no gaire agradable, i m’explico, demanava a una entitat, que donat que feia més d’un any que no utilitzaven una de les sales del casal i com indica el reglament d’ús intern del Patronat de Cultura, l’havien d’abandonar.
El fet és que parlant amb el responsable, sem feia un món demanar-li (degut al tipus de feina de la seva entitat i que dissortadament s’havia perdut, l’associació fotogràfica de Torredembarra), l’abandonament d’aquest local.
El interlocutor era de caràcter tranquil, pacífic, i molt dialogant i encara ho posava més complicat; quan parles amb persones que senten el que fan,que tenen una visió motivant i li donen aquell caire especial a la seva professió o afició i li sumen la part més artística, entres sense saber-ho en el món de lo intens de la sensibilitat i d’alguna cosa més, que una feina repetitiva i monòtona i del allò de “o ves,quin remei”.
El fet, és que mentre anàvem parlant jo me n’adonava de que realment era una llàstima que els artistes de la fotografia, prou difícil ho tenien amb competir amb l’era digital, com per no tindre la sensibilitat de buscar-los-hi un lloc on poguessin realitzar els seus cursos i projectes amb dignitat. Per tant l’acord ha estat, que si ells fan els tràmits administratius adequats, ja sabeu, estatuts de l’associació, nom del president, persona responsable... el Patronat compliria amb la seva obligació, de buscar el lloc idoni per que es desenvolupi la seva activitat amb normalitat. Apostarem per la CULTURA, des de totes les òptiques possibles i sempre dintre les nostres possibilitats, però hi creurem.
Ha estat una reunió plena de detalls que donen tot el sentit al PATRONAT MUNCIPAL DE CULTURA.
Faig referència amb aquesta, però ni han hagut d’altres i esperem continuar tenint més i més i més, tot i el dèficit en instal•lacions, ALERTA la cultura necessita espais! i no podem tindre pors i molt menys complexes, com diu algú: la imaginació és un recurs que podem desenvolupar sempre, només caldrà escoltar i escoltar i parlar i pensar i tornar a escoltar per poguer avançar.

MIRA!!! TRET, DEL e-notices





"QUE SE RÍAN DE SU PADRE"

Losantos amenaça amb un "querellón" a 'Polònia'

Losantos, quan era joveEl periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, ha amenaçat durant l'emissió del seu programa a l'espai de TV3 'Polònia', dient que "como se les ocurra utilizar mi libro o a mi persona, vamos, no voy con la Guardia Civil porque no está a mano, pero el querellón no se lo va a pagar toda la Corpo, como llaman allí, y si quieren reirse, que se rían de su padre o de su madre, si lo conocen" ha afegit. Losantos ha afirmat que "lo aclaro porque luego no digan, no nos advirtieron". "Sí, os estamos advirtiendo, pero no porque sean un grupo de titiriteros, progres, más o menos mamarrachos, bordes y tal, no, no... es porque es en TV3 donde se hace la apología del terrorismo, y además se anuncia que van a seguir, pos ya, la apología del terrorismo y el recochineo con las víctimas ni hablar, o sea, que ojo polonios, avisados quedáis, luego no digáis". Tot i això, el periodista creu que "estos te hacen la fechoría, luego encuentran un juez y tiran del presupuesto". Losantos també ha titllat el programa de "titiritero". En aquest sentit, Jiménez Losantos ha dit que a Catalunya, "si les llevas la contraria te atizan, te encarcelan, te persiguen, te multan, te acosan, te trituran, te injurian en TV3, te sumergen... es más, te ahogan" ha conclòs.

El periodista de la Cope ha fet aquestes declaracions després que, en el programa de dijous, hi hagués un 'gag' sobre ell. Jiménez Losantos apareixia, a començaments dels 70, amb un jove Joan Saura durant una protesta antinuclear. En un moment determinat, passava a l''acció directa' i llançava un roc contra la central la qual cosa provocava una fuga radiactiva. El programa de TV3 es referia així a les recents memòries del periodista, que explica la seva estada a Barcelona a finals del franquisme, quan era proper al comunisme.

El Partit dels Socialistes de Catalunya i la nostra història

El PSC es constitueix en 1.978 i en 1980 es presenta al Parlament de Catalunya encapçalat per en Reventós sense obtenir la Presidència, treballa durant 25 anys fins que aconsegueixen al 2003 el seu primer president a Catalunya en la figura d’en Maragall i es signa el pacte del Tinell per a un govern Catalanista i d’esquerres, que és el que som.
Els socialistes catalans, hem estat decisius en les victòries de Felipe Gonzalez i més tard d’en Zapatero.
Tenim valors i que son fonamentals com la llibertat, la igualtat de possibilitats, la democràcia, lluitem pels drets de la nostra terra i el reconeixement de la nostra llengua i la nostra identitat,i ens agrada ser catalans. Som socials, i no només parlem i parlem;
Promovem actuacions per internacionalitzar els nostres productes, treballem amb els sindicats en la recerca per millorar les problemàtiques que els afecten i posem mitjans.
Estem a prop de l’antònom (600.000 a Catalunya) cercant solucions per el seu dret a l’atur entre d’altres, i amb els emprenedors amb polítiques de suport, d’igualtat d’oportunitats per a homes i dones.
Més escoles, més i millors hospitals, millora de la cooperació i la solidaritat, economia, educació, formació, el benestar de la gent gran, la joventut, la justícia, la recerca, és el nostre projecte, projecte que hem millorat i millorarem més i més a Catalunya.

VENIM DE 23 ANYS DE GOVERNS CONSERVADORS I NO ENS ASSEMBLEM A NINGÚ, NOSALTRES SÓM EL PSC

EM SEMBLA MOLT INTERESSANT ELS TEUS COMENTARIS, SOBRE TOT ELS RELACIONATS AMB LES DONES PERÒ TU TAMBÉ ETS LA REGIDORA D'ESPORTS NO? PER AIXÒ ET TRASLLADO EL COMENTARI QUE HE FET ABANS. ESPERO QUE NO T'HO AGAFIS COM UNA CRITICA DESTRUCTIVA SINO TOT EL CONTRARI. FA MOLT TEMPS QUE ENTRO AL TEU BLOG PER VEURE SI FAS ALGUN COMENTARI SOBRE EL PAVELLO I RES DE RES. A VEGADES TAMBÉ S'HA DE PARLAR DE LES COSES QUE NO SURTEN COM VOLIEM AIXÒ DONA CONFIANÇA.
UN PETÒ.
"QUE PASSA AMB EL PAVELLÓ SANT JORDI? DES DE L'AGOST QUE ESTÀ INUTILITZAT. ÉS UNA VERGONYA JA NO EL QUE VA PASSÀ SINO QUE FACI 7 MESOS QUE NO S'HAGI SOL·LUCIONAT.
CREC QUE S'HAURIA DE DONAR EXPLICACIONS.
HI HA UNA GRAN QUANTITAT D'ESPORTISTES QUE ESTAN DIRECTAMENT PERJUDICATS I TOTALMENT IGNORATS. LA REIDORIA IMPLICADA HAURIA DE DONAR LA CARA I ESPLICAR LES COSES QUE REALMENT PREOCUPEN ALS VILATANS. DESPRÉS ENS DEMANARA EL NOSTRE VOT PERÒ PER AIXÒ S'HAN DE GUANYAR LA NOSTRA CONFIANÇA


En resposta: En primer lloc t’agraeixo l’educació, intentaré aclarir les teves qüestions vers al pavelló, per mi és de gran frustració la inoperativatitat d’aquesta instal•lació, com comprendràs un equipament que va costar més de tres milions de euros, pagats en una part via subvenció i l’altre amb els diners municipals, va esser feta per la seva necessitat absoluta.
La inesperada inundació ens va fer pols a tots, esportistes, vilatans, tècnics, polítics, empresa constructora. El fet, és que va passar, les responsabilitats les varem depurar amb l’empresa i les asseguradores, això ens va fer perdre uns mesos i de vegades els nervis, una vegada aclarida aquesta part, comença un altre periple odiós, el restabliment del parquet, fusteria vestuaris, gimnasos, i etc... ara ja resolt. Aquesta vegada i davant la primera catàstrofe, ens ho mirem més amb lupa que mai, i es demana una prova d’estanqueïtat, que vindrà a durar aproximadament quatre setmanes, és detecten fruites d’aigua i s’ha demanat a l’empresa que és resolguin, o no podrem mai recepcionar l’obra, i en això ens trobem a hores d’ara.
Un cúmul de desafortunats incidents, de vegades penso que el destí ens està jugant un molt mala passada. Que més voldria jo, que veure el pavelló al cent per cent i amb l’activitat pel qual va estar creat.
Sento que les persones que l’han d’utilitzar, tinguin aquesta sensació d’agredolç i de que continuÏn com sempre, practicant esport al carrer. Espero en les properes setmanes tenir bones noticies per a tothom i per mi també.
Espero haver-te respost.

Susanna Navarro.

Una bona destinació per a passar la Setmana Santa aprofitant que coincideixen amb les falles.

COMISSIÓ DE LA FESTA DE SANT JOAN

És la comissió encarregada de la programació d’actes de la festa de Sant Joan. Està formada per un representant, com a mínim, de la junta del Patronat i persones què, a títol individual, s’han interessat per formar-hi part.
COMISSIÓ DE FESTES

És la comissió encarregada de dur a terme la programació de les festes del Quadre i de Santa Rosalia, que posteriorment són aprovades per la Junta del Patronat de Cultura. Està formada per representants d’entitats culturals de la Vila i totes aquelles persones que, amb caràcter individual, s’han interessat per formar-hi part, així com un representant, com a mínim, de la junta del Patronat de Cultura.
Les comissions treballen tot l’any, excepte un mes que tenen de descans després de que s’hagi realitzat l’acte per la qual treballava la comissió.
Aquestes dues són les que acabem de tancar aquesta setmana i ja tenim estructurat amb el consens de tots quines són les activitats que desenvoluparem els propers mesos, de la de festes majors hem fet el Quadre i desprès de Setmana Santa en hi posem amb Santa Rosalia.
L’activitat del Patronat és un NO parar i gràcies a les funcions d’aquestes comissions, podem decidir entre tots, quines festes volem. A banda de les festes, gestionem la col•laboració d’edicions de llibres, les exposicions pròpies i de les entitats, gestionem els espais del Patronat, les subvencions pròpies i de les entitats, col•laborem en projectes d’altres regidories... és una regidoria extensa i amable, a on per sort s’està en contacte directe amb la majoria dels veïns de la vila.
Per tant que menys que donar les gracies, a la Junta del Patronat que ens ajuda constantment i ens ofereixen el seu temps de lliura disposició ja que les comissions són a les vuit de la nit, les gracies també a les persones que formen les comissions de treball, a les entitats i associacions que participen, i a les persones que venen a títol individual a donar-nos una idea.
Apa! A continuar construint per a tots el nostre model per a la nostra Vila.

GRACIES.

Mirar la vida positivament, és una opció.

De com és de complicat tirar endavant el dia a dia, ja n,hem parlat més d’una vegada, lo complicat de debò és veure-l’hi el cantó bo.
A vegades tens la sensació de que les coses no et surten o que surten però no com tu volies, tens la sensació de que el món s’ha girat en contra teu i que per més que tu t’esforcis, res que no hi ha tu tia!
Avui mateix, m’ha pres el cotxe la grua, au clatellada de la grua + la multa corresponent, que he pensat jo automàticament, segur que la llista de paraulotes que em sortia per la boca la podeu imaginar, que n’he tret a canvi? Res!!!!! M’ha tocat pagar igualment, tot s’ha de dir a la noia que em cobrava no li he dit res, jo era qui cometia la infracció per tant, ella quina culpa tenia? Cap
Com fot que ens toquin la butxaca.
Au!!! Vigileu a on poseu el cotxe.............

... LA CREU DE LA VIDA

Avui com cada matí ens aixequem amb normalitat, possiblement pensant que farem això o allò, mai pensant que el dia no serà sencer per nosaltres.
Mai pensem que res dolent ens pot passar ni a nosaltres ni als nostres, mai ningú ens va parlar de que la vida era tant complicada com per fer-nos tindre aquestes pors.
Que la lluita esta al carrer i no als despatxos.
Penso en tu i m’esgarrifo i amb la teva filla, i els altres dos fills, i la teva dona, els teus pares i els teus amics.
A les fotos feies cara de valent, de ser un home fort i amb molta vida per endavant.
Però no, la imatge és equivoca, ja no respiraràs més, no somriuràs més, no gaudiràs de res més, ja.
L’ animal que t’ha disparat, no representa a ningú, a ningú que tingui sentit comú, a ningú que tingui sentiments, a ningú que estimi i molt menys representa a un poble.
El dolor, el dolor ells no saben que és, si fos així no el proporcionarien als altres, o potser si? I a ells que els pot fer mal? Res tant, com el que t’han fet a tu.
Els conflictes, si és que es volen solucionar, es solucionen parlant, costi el temps que costi, i costin l’esforç que costin.
Ells només han aconseguit que les persones els odiem amb més força i que mai arribi la pau i la llibertat per a tothom.
El meu dolor profund em porta a l’ intolerància més radical i a pensar que mai podrem perdonar, ens heu coartat la llibertat i heu vulnerat els nostres drets novament.
Ell pot ser ha perdut, però vosaltres no heu guanyat.
En record d’ Isaías Carrasco

Arròs de llamàntol


Per a dues persones:
Un llamàntol
½ got de whisky
½ ceba
½ pebrot vermell
2 o 3 alls
1 tomàquet madur
Arròs bomba del Delta de l’ Ebre
Caldo de peix
Preu del plat: 15 euros

En primer lloc, tallem el llamàntol per la meitat de dalt a baix , i el passem per la paella amb una mica d’oli, quan estigui una mica enrossit , l’hi tirem el whisky i en cremem l’alcohol durant uns segons, afegim la ceba ratllada o en petits daus i el pebrot vermell, afegim els alls tallats en lamines primetes i quan tot estigui potxat, el tomàquet vermell ratllat.
Ara ja és l’hora de posar-hi el caldo de peix o fumet i deixar-lo coure 20 minuts tot plegat. En acabar afegirem dos grapats d’arròs per persona i en 14 minuts, a dinar!!!
És boníssim i en una horeta ho tenim apanyat. Animeu-vos , ja voreu que bé que quedareu.

El primer regal per a tu i el teu fill.

Temporada per les flors
Avui el dia era excel·lent, 21 graus aprox. i l’ambient totalment primaveral.
Aprofitant que aquest diumenge no tenia obligacions laborals, m’he decidit a arreglar les plantes una mica malmeses de l’hivern, el fet és que m’agrada prou la jardineria i tot s’ha de dir és una feina molt agraïda. Una mica de terra abonada, unes quantes plantes amb flor o que donaran flors i per tant molts colors, alguns canvis de torretes i el resultat visual de tot plegat, genial i una sensació del tot desestresant.
Us animo a que ho proveu si teniu temps i us agrada.

Avui mentre esmorzava i fullejava el diari de Tarragona, a la secció d’opinió, he trobat l’article que penjo.
IMPACTACTANTS LES DECLARACIONS DEL CANDIDAT PER TARRAGONA RAÜL FONT AL MANIFESTAR, I CITO TEXTUALMENT SEGONS POSA EL DIARI REFERINT-SE A CIU: es una chica dispuesta a irse a la cama con quien sea
Sota, especifica, que todo sea por la estabillidad de Espanya i Catalunya.
Més a sota encara demana: disculpas a todas aquellas personas que se hallan molestado u ofendido por el titular y el contenido de la entrevista, totalmente alejada de la sensibilidad de la fuerza política en la que milito.

Molt bé Sr. Font i quan pensa demanar disculpes a las CHICAS?, per què no a escollit el sexe masculí per aquesta, més que desafortunada declaració?
Jo el podria contestar que" només el sexe femení per Vd és promiscuo(entenen que és això el que volia dir) el masculí No".
A Vostè tant se li en foten les polítiques d’igualtat, per tenir una societat més justa, podria ser que el subconscient li hagi jugat una mala pasada? Crec que és del tot improbable, inclús demanant disculpes, ha oblidat que nosaltres(les dones) som de carn i ossos, del tot treballadores, combatives, serioses i ens podem moure en qualsevol camp als mateixos nivells que un home.
Vostè obvia moltes coses sobre nosaltres i ens arrastra amb aquest tipus de comentaris, ens arrastra a l’època de cromanyó, i no ens dona el nostre lloc,el nostre lloc tant lluitat i que a les nostres avies tant els va costar d’ aconseguir.
Quan parla de disculpes, les demana a les persones, No SR. Font les disculpes a les ofeses, osease a las CHICAS.
MIRI COM DIU AQUELLA CANÇÓ, EL PROBLEMA NO ESTÁ EN LA MINI FALDILLA SI NO EN EL PENSAMENT BRUT DE QUI LA MIRA.
Espero que faci una rectificació de la rectificació del article, i demani disculpes seriosiosses, jo li asseguro que li acceptaré. Aquesta és la diferencia entre Vostè i jo, i no entre homes i dones.

SÓC SOCIALISTA CATALANA, I NO VULL SER UNA ALTRE COSA.

En el decurs de la setmana, miro de trobar moments, bons moments per pensar, sóc prou impulsiva, i deu ser per això mateix, que tinc la necessitat de parar i analitzar.
Sovint, recordo converses mantingudes amb persones i que son tant ràpides que només et porten a contestar , a donar respostes, i no a valorar els per quès???

Ara que tinc un d’aquests moments, penso en unes en particular i que m’ajudaran a refermar-me en els meus propis principis. Radera una militància, una simpatia, un associacionisme , hi ha o hi hauria d’haver un fonament, unes bases, que és el que fa que les persones es moguin en pro de... i jo no l’he variat pel que fa a la meva lleialtat al PSC, un PSC, que sento com a meu propi, i el fet de veure persones dubtant de les seves raons polítiques, em desagrada. De problemes amics, sempre n’hi han, qui no els té amb el seu cap?? Qui no? Amb la seva família, amb els fills, amb algun amic, amb l’entorn, amb la llei, amb el veí del cinquè. I que, quin és el resultat de tot plegat? Continuar, continuar i no parar, intentar reflexionar, i que reflexionin, avançar, minimitzar els errors dels altres i el nostres propis (qui no s’ha equivocat mai?).
A vegades la nostra pròpia situació extrema, ens fa acostar-nos amb aquells que per nosaltres eren el “COCO” i aquí si que no hi ha tornada enredera , i senyors!!!, ja la hem cagat (amb perdó de la paraula) per tant, el que vinc a dir és, que no abandonem mai els nostres ideals, treballem des de dintre i construïm nosaltres un futur millor i des de la una òptica que mai ha de ser només nostra, ha de ser la de la majoria i la més justa.

I continuant amb la profunditat que sento avui i que m’han donat per reflexionar diverses persones, no hem puc estar de destacar un fet emotiu produït pel Sr. Felipe González a la seva estada al Palau de fires i Congressos de Tarragona i del que no opinaré, només el copio i aquí us el penjo per si algú el vol analitzar, o no; a dit coses com aquesta entre d’altres:
'El corazón lo tienen durillo, y cabeza les falta bastante', concluyó González, levantando por enésima vez el aplauso de los miles de simpatizantes socialistas. Así, reprochó al PP que diga que se procupa 'de los currantes' mientras 'se opone a que suba el salario mínimo', o que digan que 'si una mujer quiere revisarse el pecho para ver si tiene cáncer de mama, si es ecuatoriana no debe ser admitida en una clínica'.
A banda d’això, quan en Felipe, a arribat al lloc hi havien uns nois joves amb pancartes, als quals a nomenat i els ha mostrat respecte. Aquesta és la diferencia.

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE PRODUCTES D'HIGENE.

L'associació d'amics del poble Saharauí i la delegació del front polissari a Catalunya, organitzen la 14ª caravana Catalana Solidària, amb el poble Saharauí, compta amb el suport de la Regidoria de Cooperació de l'ajuntament de Torredembarra per primer any i esperem que amb la solidaritat del veins del municipi, a més d'altres, entitats, ONG.

AQUESTA CAMPANYA, ES DURÀ A TERME A TOT CATALUNYA I AQUEST ANY ES RECULLEN PRODUCTES D'HIGENE.

SABÓ, GEL, XAMPÚ

Els punts de recollida els trobareu:

* ceip Antoni Roig

*ceip Molí de vent

*ceip L'Antina

El termini, és fins el dia 7 de març 2008

Els productes recollits aniran als campaments de refugtiats de Tindouf.

Amics blocaires, ajudeu i col.laboreu, gracies.

Immigració e idioma, segons el PPC

PROMOCIÓ ALS JOVES, SERVEIS A INFANCIA I COOPERAR

Si donem una passejada, per la web de l’ajuntament www.torredembarra.cat i consultem les àrees de joventut, infància i cooperació, trobarem informació que possiblement serà d’utilitat si tenim persones que podrien estar vinculades amb alguna de les tres àrees que la formen, i si no, com a mera informació.
En aquest espai trobarem: L’agenda
Actes i activitats
Projectes
Publicacions.
Encara no trobarem penjada l’agenda de tot l’any, però sí, els fets presents i més endavant a mesura que anem tancant projectes, els futurs.
Tenim moltes il·lusions posades i desitgem que surtin el major nombre de serveis possibles. Com a novetat important, voldríem destacar que ja portem mesos amb una idea que ens ronda pel cap constantment i que cada vegada la tenim més a prop, i és que per primer cop Torredembarra doni l’oportunitat als nens que ho desitgin d’anar de colònies, les primeres colònies municipals. Tot i amb això mantindríem el casal d’estiu, mirant d’ampliar-lo i millorar-lo el màxim possible, així com també el XVIII parc de jocs de setmana santa.
El proper dia 22, esperem inaugurar el Punt d’informació Juvenil (PIJ) que tindrà la seva seu a la segona planta del Casal Municipal, i que estarà obert per las tardes i on hi haurà una dinamitzadora, que ajudarà als nois que voluntàriament vulguin acostar-se i tirar endavant qualsevol dels projectes que es posarà en marxa, revista de joves, pàgina web, radio, campanyes de joventut, projectes, cursos, etc.
Pel que fa a cooperació, desenvoluparem tornem-hi! Les jornades interculturals, amb el propòsit de conèixer-nos tots més i millor i poder així comprendre. A més de qualsevol campanya que ens arriba a les mans per col·laborar amb aquell o l’altre país que tant ho necessiten. En breus dies iniciem la recollida de sabons dels que trobareu cartells pel poble i a les escoles, Ajudeu-los!!!!! És molt important!

ARRIBO DE SA MAJESTAT CARNESTOLTES.

Ja tenim aquí, el carnaval, avui a les 7.35 arribava el carnestoltes i amb ell l’iniciï de la festa i la disbauxa.
Els diables l’han portat i l’espectacle de foc i timbals, juntament amb la fanfara, han fet que la gent sortissin al carrer i l’acompanyessin fins la plaça del Castell. Ara ja té el bastó de mando i durant uns dies, procurarà que tots gaudim de la festa.

PREGÓ

CARNAVAL



SAP GREU:
Bones a tothom ! Sap greu deia, no donar la qualitat que un voldria i que les persones mereixen, i em refereixo aquesta vegada al CARNAVAL, CARNAVAL!!!!!!!!!!!!!!!

Com ja varem evidenciar a la cavalcada de reis, el pressupost ens marca el camí, i ens hem de sacrificar, fer les coses? SI, evidentment. Com ens agradarien? Doncs NO.

El fet és que, enguany ens haurem de menjar la paella sota el cel ras, i no parem de mirar quin temps ens farà el proper diumenge. Qui en té la culpa? 5.000 euros, la carpa de la que disposa l’Ajuntament té aprox. 500 metros i en fan falta 500 més, a banda el muntar-la que té també el seu cost. Per tant i davant la retallada de pressupostos pel 2008, el criteri de la comissió de carnaval, ha estat mantenir el carnaval com fins ara, apujant l’import i augmentant el número de premis, gracies als espònsors, reconeixent així l’esforç econòmic que fan les persones, deixar les subvencions o ajudes que dona el patronat igual que al 2007, i no llogant la carpa.

Avui que s’ha fet el sorteig, s’han sentit coses com: si l’ Ajuntament de Torredembarra, el que vol és posar impediments perquè no hi hagi carnaval... Cada vegada va a menys...
Ens quedarem sense carnaval... i etc. A mi m’agradaria dir que, no és cert, que ja ens agradaria donar el màxim de tot i per a tot, però no és possible, segons diuen el que saben de tot això s’acosten mesos durs per l’economia a tots nivells i no podem gastar tant com voldríem.

Jo el que demanaria, i ja sé que és abusar, és que els que sortireu, o feu amb la màxima il•lusió i que gaudiu plenament d’aquesta festa, nosaltres estarem pendents de que , el poc o molt que podem oferir, no falli per cap banda i crieu-nos, o fem a moltes ganes i desitjant que tot sigui el millor possible.

Crec que parlo per mi, per les persones que treballen a cultura, i per la comissió de carnaval, que tinguem sort i faci molt bon dia i que gaudim la festa a tope!

ÉS UN LUXE VIURE

Avui mentre escolto Antònia Font, no intentaré endreçar idees per expressar-me, només abocaré sentiments que no paren de rondar-me pel cap.
Les sensacions i com no? El sentiment agredolç que m’acompanya sovint, es torna a posar de manifest a la meva vida. Penso, penso i no paro de pensar.
Per uns moments perdo la racionalitat i espero que el meu cos sigui el que digui que sent.
Sent que avui, per fi, acaba una etapa dolenta de la vida, a les 6.30 aprox. m’han donat l’ultima sessió de radioteràpia i el fet és que ni fa mal, ni te grans efectes secundaris, però en realitat era el fi d’un procés que a durat pràcticament un any.
Al sortir de l’hospital,el cap m’ha fet un RESET i he recordat moments, tants i de tots colors, les bates blanques, les olors, les agulles, les pors, la falta de dignitat o més aviat la sensació d’haver-la perdut, el temps que era etern, el rellotge que no es movia, les ànsies per viure, el voler sentir-te al 100%, no poder gaudir del sol i la platja, l’aigua del mar, agafar una pinta, sentir-me guapa i aquell posat de que no passava res i que tot era normalíssim.
El meu efecte secundari després de tot plegat, és aquesta sensibilitat elevada al infinit que m’ha quedat i que tinc a flor de pell, tinc la llàgrima molt lleugera, i no ho entenc, l’emoció més gran que sento és L’ALEGRIA de poder viure amb normalitat i que la vida m’ha donat temps, temps per fer-me gran i per gaudir, per lluitar per el que sigui, i per tantes coses que vindran i que jo les espero amb curiositat.
A vosaltres que sou tant especials, per la dignitat que mostreu per aguantar,pel vostre patiment i la lluita constant, NO US OBLIDARE MAI. Potser mai llegiràs aquestes paraules, però són totes per tu Cori, sé que tiraràs endavant.

Com diu una amiga meva, no hem perdut un any, més aviat n’hem guanyat un munt.

Actualitat, hi tant!
Bones a tothom!
Escoltant Radio Ona la Torre, he sentit que em posaven targeta groga per la no actualització del blog. No és per manca de ganes o per falta d’actualitat de tot tipus, més aviat, per manca de temps material per fer-ho ,i com que una sembla” la pupas” aquest virus de la grip que sembla que està arrasant a molta gent i que et deixa prou malmès, doncs jo també l’he agafat! Com diu mon pare no agafaré pas una primitiva(loteria).

L’actualitat més actual, des de el punt de vista de feina, ja tots sabeu que acabem de passar les festes de Sant Sebastià, he d’agrair la implicació dels veïns i veïnes de clarà i la seva associació, tot va funcionar gracies a la implicació i participació ciutadana i per ser justos al regidor Juan Perez, que en tot moment va estar atent a qualsevol imprevist.

L’últim plenari que més o menys ja tots sabeu com va anar i les hores de debat que va produir, temes importants com el concurs de l’aigua, els pressupostos per 2008 i d’altres.

Les eleccions dissabte passat de qui formarà la nova junta de l’Udt.

Pel que fa a la premsa, podríem dir que cada dia ens aixequem veient fotografia més comentaris del regidor de la nostra vila i candidat al Congreso de los Diputados a Madrid, en Lluís Suñè, i moltes més noticies locals com les rodes de premsa de CIU, dient això i allò de diversos temes, com també les d’un veí de la nostra vila amb l’afer muntanyans II. Es diria que les bateries a Torredembarra, estan del tot carregades, des de tots els punts de vista i ni han de positives i algunes de molt desagradables, per què negar-ho?

Però per a mi la qüestió més important per damunt de qualsevol altre, és la gestió municipal (objetivo único y prioritário) que voleu cadascú és cadascú.
Prometo ser més puntual!

Estaria millor no tindre-ho que repetir tant! però?

Al llarg de la història les dones han hagut de sofrir molt. Durant segles les dones han suportat vexacions i comportaments irracionals per part dels homes que les han considerades inferiors a ells. Però sempre hi ha hagut dones valentes que s’han enfrontat a aquests costums i que han lluitat per aconseguir els seus drets, que no són res més que els drets que ha tenir qualsevol dona. La majoria d’aquestes dones que han lluitat per fer valer els seus drets són anònimes, ningú no sap qui foren, però hi van ser, des de sempre. Segur.
En el Renaixement van aparèixer escrits de dones que reclamaven la igualtat de l’educació per a les seves filles i que denunciaven les injustícies de la discriminació en el treball.
Però fou durant la Revolució francesa quan la dona prengué un protagonisme important
pel que fa a la lluita per la igualtat dels drets en la figura d’Olympe de Gouges, que va
presentar la “Declaració dels Drets de la Dona” a l’Assemblea Constituent de la Revolució
Francesa l’any 1789. Olympe de Gouges fou guillotinada pels revolucionaris culpada
d’agitadora social i per haver abandonat les qualitats del seu sexe.
En aquesta mateixa època sorgeixen a Anglaterra diverses formacions polítiques i socials
que reclamaven el dret a votar per a tothom. Foren els moviments sufragistes. J. Stuart
Mill ja havia reclamat l’any 1866, que les dones poguessin votar a la Cambra del Comuns.
Cap a final del segle XIX aquests moviments van tenir encara més força gràcies sobretot a
Emmeline Pankhurst, que, amb les seves filles, va fer conèixer a la població les reivindicacions de la dona amb mítings, manifestacions i altercats d’ordre públic.
Als EUA fou molt important la participació de les dones en moviments a favor de l’abolició
de l’esclavitud. Després de la Guerra de Secessió (1861–1865) el govern va atorgar el
dret a vot als antics esclaus alliberats, però, en canvi, no fou permès el vot a les dones.
L’any 1857 les dones es van manifestar pels carrers de Nova York protestant per les condicions miserables en què vivien les treballadores. I aquestes protestes es van anar
repetint.
La classe obrera a finals del segle XIX i principis del segle XX, vivia en unes condicions
deplorables: moltes hores de treball, salaris molt baixos i habitatges reduïts i insalubres.
Les protestes eren cada cop més freqüents. Les dones encara ho passaven pitjor, cobraven menys que els homes, no podien alletar els fills en hores de treball i sovint eren
multades per qualsevol error.
L’any 1908, milers de treballadores d’empreses de Nova York van declarar-se en vaga
per reclamar la jornada de 10 hores, el dret a unir-se en sindicats, i per acabar amb l’explotació infantil. Aquesta vaga va comportar enfrontaments molt violents entre les vaguistes i el govern.
S’explica que el dia 8 de març d’aquell any, les obreres de “Sirtwood Cotton” van entrar
pacíficament a la fàbrica i l’ocuparen. Els propietari de la fàbrica aleshores, va tancar les
portes de la fàbrica amb pany i forrellat i va calar-hi foc. El resultat fou la mort de les 129
dones vaguistes.
Després d’aquest fet els ànims de les vaguistes es van encendre i els actes reivindicatius
es van anar repetint fins que aconseguiren bona part de les reivindicacions.
A Catalunya des de finals del segle XIX hi hagué diverses associacions de dones que
lluitaven per la millora de les condicions de vida de les dones treballadores.

El mobbing o acaçament psicològic és un terme utilitzat en la literatura psicològica internacional per a descriure situacions de violència psicològica sistemàtica i recurrent d’una persona o un grup de persones contra altres companys del treball, amb el fi de destruir les xarxes de comunicació de la víctima o víctimes, enfonsar la seua reputació personal i professional, pertorbar l’exercici de les seues tasques per aconseguir, finalment, l’abandonament del lloc de treball.

Mobbing:
Habitualment l’exerceix un superior cap a un subordinat, però el mobbing també pot ser horitzontal (entre iguals) o fins i tot ascendent (subordinats cap a un superior).Altres termes anàlegs són: psicoterror, acaçament moral, assetjament laboral, intimidació en el treball, maltractament psicològic i violència psíquica.-

Perfil de la víctima: molts investigadors senyalen que sovint les víctimes són persones competents i brillants, amb un elevat sentit de la justícia, que no pertanyen al “clan” dominant i són objecte d’enveges per la seua capacitat i èxit professional. També poden sen víctimes propiciatòries: els treballadors minuvàlids, joves en situació de precarietat laboral, immigrants, dones amb situacions familiars de necessitat...
J.L. González de Rivera assenyala tres grups:
- Les persones envejables
- Els vulnerablesEls amenaçants (els qui questionen les formes establides i pretenen reformar o implantar una nova cultura en l’organització)

Perfil de l’acaçador: els trets més habituals són la mediocritat, enveja, narcisisme, necessitat de control, inseguretat, oportunisme, manipulació, manca de transparència..., manifestacions incloses en l’àmbit de la psicopatologia (trets narcisistes, paranoics i psicopàtics principalment). A més a més, la dinàmica social d’acaçament es caracteritza per la col·laboració i permissivitat de la resta del personal de l’organització.

No us deixeu vèncer mai per res ni per ningú, no podem tirar la tovallola.