PASQUAL MARAGALL, CATALÀ DE L’ANY.
Fa, no més de cinc minuts, ha estat escollit en la figura de Pasqual Maragall i per els Catalans i Catalanes que han decidit votar, el Català de l’any 2007.
He de confessar la meva admiració per el que va esser el nostre President i per molts anys Alcalde de Barcelona. Sempre he vist en ell, la seva proximitat, espontaneïtat, i la paraula adequada, un home que es movia en política com peix a l’aigua i no el sabria encaixar en d’altre professió. La prova del que penso aquesta mateixa nit...
No ha tingut cap por a parlar de la malaltia que ell i d’altres persones pateixen i la por que els produeix, que ara transformarà en la recerca absoluta de solucions.
Desitjo amb tota la meva ànima que trobis el que busques i que no pateixis més del absolutament necessari.
Felicitats per el reconeixement i que jo modestament crec que era de justícia, President et desitjo el que més necessites, SALUT.

DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS

Ens trobem davant un debat polèmic, la despenalització de d’avortament, i el reconeixemt del dret a decidir de la dona sobre el seu propi cos i sobre la vida.
Actualment l’avortament, és un delicte penal i que té com a conseqüències de qui els practiquin, penes de presó d’un a tres anys i per a qui se’l practiqui de sis mesos a un any, amb tres excepcions:
1- greu perill per a la dona, físic o psíquic i que ha d’estar avalat per dos metges.
2- En cas de violació i que ha d’estar avalat mitjançant denuncia i per la policia.
3- Malalties físiques o psíquiques pel fetus i l’haurien d’avalar els especialistes.
En cap cas està contemplat un cuart supòsit que podria esser el de l’embaràs no desitjat, i per tant les dones que es troben en aquest últim cas, podrien estar interrompin-los de manera clandestina, potser amb les condicions higièniques i de seguretat incorrectes.
No podem oblidar les campanyes d’informació per a les persones i anar a l’arrel de la problemàtica per tal de tenir la cultura suficient per no tindre que fer ús de mesures més contundents, però també s’hauria de tenir en compte l’opinió de les afectades i quines són les seves revindicacions i que quedessin contemplades amb les lleis que apunten directament cap elles. Viure d’esquena cap a la realitat, dona pa per avui i gana per demà, a més de no mostrar cap tipus de sensibilitat, o pot ser si, d’insensibilitat i la falta de comprensió de certs sectors.
Per tant, DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS I SOBRE LA VIDA.

UNA AGRADABLE VISITA, Josep Mª

Avui era un d’aquells dies, en que tot estava prou programat, a les 9 a tal lloc amb tal persona, a les 10.30 a un altre, amb una altre tema i diferent de l’anterior i a les 11, al mateix lloc, amb un altre assumpte no gaire agradable, i m’explico, demanava a una entitat, que donat que feia més d’un any que no utilitzaven una de les sales del casal i com indica el reglament d’ús intern del Patronat de Cultura, l’havien d’abandonar.
El fet és que parlant amb el responsable, sem feia un món demanar-li (degut al tipus de feina de la seva entitat i que dissortadament s’havia perdut, l’associació fotogràfica de Torredembarra), l’abandonament d’aquest local.
El interlocutor era de caràcter tranquil, pacífic, i molt dialogant i encara ho posava més complicat; quan parles amb persones que senten el que fan,que tenen una visió motivant i li donen aquell caire especial a la seva professió o afició i li sumen la part més artística, entres sense saber-ho en el món de lo intens de la sensibilitat i d’alguna cosa més, que una feina repetitiva i monòtona i del allò de “o ves,quin remei”.
El fet, és que mentre anàvem parlant jo me n’adonava de que realment era una llàstima que els artistes de la fotografia, prou difícil ho tenien amb competir amb l’era digital, com per no tindre la sensibilitat de buscar-los-hi un lloc on poguessin realitzar els seus cursos i projectes amb dignitat. Per tant l’acord ha estat, que si ells fan els tràmits administratius adequats, ja sabeu, estatuts de l’associació, nom del president, persona responsable... el Patronat compliria amb la seva obligació, de buscar el lloc idoni per que es desenvolupi la seva activitat amb normalitat. Apostarem per la CULTURA, des de totes les òptiques possibles i sempre dintre les nostres possibilitats, però hi creurem.
Ha estat una reunió plena de detalls que donen tot el sentit al PATRONAT MUNCIPAL DE CULTURA.
Faig referència amb aquesta, però ni han hagut d’altres i esperem continuar tenint més i més i més, tot i el dèficit en instal•lacions, ALERTA la cultura necessita espais! i no podem tindre pors i molt menys complexes, com diu algú: la imaginació és un recurs que podem desenvolupar sempre, només caldrà escoltar i escoltar i parlar i pensar i tornar a escoltar per poguer avançar.

MIRA!!! TRET, DEL e-notices





"QUE SE RÍAN DE SU PADRE"

Losantos amenaça amb un "querellón" a 'Polònia'

Losantos, quan era joveEl periodista de la Cope, Federico Jiménez Losantos, ha amenaçat durant l'emissió del seu programa a l'espai de TV3 'Polònia', dient que "como se les ocurra utilizar mi libro o a mi persona, vamos, no voy con la Guardia Civil porque no está a mano, pero el querellón no se lo va a pagar toda la Corpo, como llaman allí, y si quieren reirse, que se rían de su padre o de su madre, si lo conocen" ha afegit. Losantos ha afirmat que "lo aclaro porque luego no digan, no nos advirtieron". "Sí, os estamos advirtiendo, pero no porque sean un grupo de titiriteros, progres, más o menos mamarrachos, bordes y tal, no, no... es porque es en TV3 donde se hace la apología del terrorismo, y además se anuncia que van a seguir, pos ya, la apología del terrorismo y el recochineo con las víctimas ni hablar, o sea, que ojo polonios, avisados quedáis, luego no digáis". Tot i això, el periodista creu que "estos te hacen la fechoría, luego encuentran un juez y tiran del presupuesto". Losantos també ha titllat el programa de "titiritero". En aquest sentit, Jiménez Losantos ha dit que a Catalunya, "si les llevas la contraria te atizan, te encarcelan, te persiguen, te multan, te acosan, te trituran, te injurian en TV3, te sumergen... es más, te ahogan" ha conclòs.

El periodista de la Cope ha fet aquestes declaracions després que, en el programa de dijous, hi hagués un 'gag' sobre ell. Jiménez Losantos apareixia, a començaments dels 70, amb un jove Joan Saura durant una protesta antinuclear. En un moment determinat, passava a l''acció directa' i llançava un roc contra la central la qual cosa provocava una fuga radiactiva. El programa de TV3 es referia així a les recents memòries del periodista, que explica la seva estada a Barcelona a finals del franquisme, quan era proper al comunisme.

El Partit dels Socialistes de Catalunya i la nostra història

El PSC es constitueix en 1.978 i en 1980 es presenta al Parlament de Catalunya encapçalat per en Reventós sense obtenir la Presidència, treballa durant 25 anys fins que aconsegueixen al 2003 el seu primer president a Catalunya en la figura d’en Maragall i es signa el pacte del Tinell per a un govern Catalanista i d’esquerres, que és el que som.
Els socialistes catalans, hem estat decisius en les victòries de Felipe Gonzalez i més tard d’en Zapatero.
Tenim valors i que son fonamentals com la llibertat, la igualtat de possibilitats, la democràcia, lluitem pels drets de la nostra terra i el reconeixement de la nostra llengua i la nostra identitat,i ens agrada ser catalans. Som socials, i no només parlem i parlem;
Promovem actuacions per internacionalitzar els nostres productes, treballem amb els sindicats en la recerca per millorar les problemàtiques que els afecten i posem mitjans.
Estem a prop de l’antònom (600.000 a Catalunya) cercant solucions per el seu dret a l’atur entre d’altres, i amb els emprenedors amb polítiques de suport, d’igualtat d’oportunitats per a homes i dones.
Més escoles, més i millors hospitals, millora de la cooperació i la solidaritat, economia, educació, formació, el benestar de la gent gran, la joventut, la justícia, la recerca, és el nostre projecte, projecte que hem millorat i millorarem més i més a Catalunya.

VENIM DE 23 ANYS DE GOVERNS CONSERVADORS I NO ENS ASSEMBLEM A NINGÚ, NOSALTRES SÓM EL PSC

EM SEMBLA MOLT INTERESSANT ELS TEUS COMENTARIS, SOBRE TOT ELS RELACIONATS AMB LES DONES PERÒ TU TAMBÉ ETS LA REGIDORA D'ESPORTS NO? PER AIXÒ ET TRASLLADO EL COMENTARI QUE HE FET ABANS. ESPERO QUE NO T'HO AGAFIS COM UNA CRITICA DESTRUCTIVA SINO TOT EL CONTRARI. FA MOLT TEMPS QUE ENTRO AL TEU BLOG PER VEURE SI FAS ALGUN COMENTARI SOBRE EL PAVELLO I RES DE RES. A VEGADES TAMBÉ S'HA DE PARLAR DE LES COSES QUE NO SURTEN COM VOLIEM AIXÒ DONA CONFIANÇA.
UN PETÒ.
"QUE PASSA AMB EL PAVELLÓ SANT JORDI? DES DE L'AGOST QUE ESTÀ INUTILITZAT. ÉS UNA VERGONYA JA NO EL QUE VA PASSÀ SINO QUE FACI 7 MESOS QUE NO S'HAGI SOL·LUCIONAT.
CREC QUE S'HAURIA DE DONAR EXPLICACIONS.
HI HA UNA GRAN QUANTITAT D'ESPORTISTES QUE ESTAN DIRECTAMENT PERJUDICATS I TOTALMENT IGNORATS. LA REIDORIA IMPLICADA HAURIA DE DONAR LA CARA I ESPLICAR LES COSES QUE REALMENT PREOCUPEN ALS VILATANS. DESPRÉS ENS DEMANARA EL NOSTRE VOT PERÒ PER AIXÒ S'HAN DE GUANYAR LA NOSTRA CONFIANÇA


En resposta: En primer lloc t’agraeixo l’educació, intentaré aclarir les teves qüestions vers al pavelló, per mi és de gran frustració la inoperativatitat d’aquesta instal•lació, com comprendràs un equipament que va costar més de tres milions de euros, pagats en una part via subvenció i l’altre amb els diners municipals, va esser feta per la seva necessitat absoluta.
La inesperada inundació ens va fer pols a tots, esportistes, vilatans, tècnics, polítics, empresa constructora. El fet, és que va passar, les responsabilitats les varem depurar amb l’empresa i les asseguradores, això ens va fer perdre uns mesos i de vegades els nervis, una vegada aclarida aquesta part, comença un altre periple odiós, el restabliment del parquet, fusteria vestuaris, gimnasos, i etc... ara ja resolt. Aquesta vegada i davant la primera catàstrofe, ens ho mirem més amb lupa que mai, i es demana una prova d’estanqueïtat, que vindrà a durar aproximadament quatre setmanes, és detecten fruites d’aigua i s’ha demanat a l’empresa que és resolguin, o no podrem mai recepcionar l’obra, i en això ens trobem a hores d’ara.
Un cúmul de desafortunats incidents, de vegades penso que el destí ens està jugant un molt mala passada. Que més voldria jo, que veure el pavelló al cent per cent i amb l’activitat pel qual va estar creat.
Sento que les persones que l’han d’utilitzar, tinguin aquesta sensació d’agredolç i de que continuÏn com sempre, practicant esport al carrer. Espero en les properes setmanes tenir bones noticies per a tothom i per mi també.
Espero haver-te respost.

Susanna Navarro.

Una bona destinació per a passar la Setmana Santa aprofitant que coincideixen amb les falles.

COMISSIÓ DE LA FESTA DE SANT JOAN

És la comissió encarregada de la programació d’actes de la festa de Sant Joan. Està formada per un representant, com a mínim, de la junta del Patronat i persones què, a títol individual, s’han interessat per formar-hi part.
COMISSIÓ DE FESTES

És la comissió encarregada de dur a terme la programació de les festes del Quadre i de Santa Rosalia, que posteriorment són aprovades per la Junta del Patronat de Cultura. Està formada per representants d’entitats culturals de la Vila i totes aquelles persones que, amb caràcter individual, s’han interessat per formar-hi part, així com un representant, com a mínim, de la junta del Patronat de Cultura.
Les comissions treballen tot l’any, excepte un mes que tenen de descans després de que s’hagi realitzat l’acte per la qual treballava la comissió.
Aquestes dues són les que acabem de tancar aquesta setmana i ja tenim estructurat amb el consens de tots quines són les activitats que desenvoluparem els propers mesos, de la de festes majors hem fet el Quadre i desprès de Setmana Santa en hi posem amb Santa Rosalia.
L’activitat del Patronat és un NO parar i gràcies a les funcions d’aquestes comissions, podem decidir entre tots, quines festes volem. A banda de les festes, gestionem la col•laboració d’edicions de llibres, les exposicions pròpies i de les entitats, gestionem els espais del Patronat, les subvencions pròpies i de les entitats, col•laborem en projectes d’altres regidories... és una regidoria extensa i amable, a on per sort s’està en contacte directe amb la majoria dels veïns de la vila.
Per tant que menys que donar les gracies, a la Junta del Patronat que ens ajuda constantment i ens ofereixen el seu temps de lliura disposició ja que les comissions són a les vuit de la nit, les gracies també a les persones que formen les comissions de treball, a les entitats i associacions que participen, i a les persones que venen a títol individual a donar-nos una idea.
Apa! A continuar construint per a tots el nostre model per a la nostra Vila.

GRACIES.

Mirar la vida positivament, és una opció.

De com és de complicat tirar endavant el dia a dia, ja n,hem parlat més d’una vegada, lo complicat de debò és veure-l’hi el cantó bo.
A vegades tens la sensació de que les coses no et surten o que surten però no com tu volies, tens la sensació de que el món s’ha girat en contra teu i que per més que tu t’esforcis, res que no hi ha tu tia!
Avui mateix, m’ha pres el cotxe la grua, au clatellada de la grua + la multa corresponent, que he pensat jo automàticament, segur que la llista de paraulotes que em sortia per la boca la podeu imaginar, que n’he tret a canvi? Res!!!!! M’ha tocat pagar igualment, tot s’ha de dir a la noia que em cobrava no li he dit res, jo era qui cometia la infracció per tant, ella quina culpa tenia? Cap
Com fot que ens toquin la butxaca.
Au!!! Vigileu a on poseu el cotxe.............

... LA CREU DE LA VIDA

Avui com cada matí ens aixequem amb normalitat, possiblement pensant que farem això o allò, mai pensant que el dia no serà sencer per nosaltres.
Mai pensem que res dolent ens pot passar ni a nosaltres ni als nostres, mai ningú ens va parlar de que la vida era tant complicada com per fer-nos tindre aquestes pors.
Que la lluita esta al carrer i no als despatxos.
Penso en tu i m’esgarrifo i amb la teva filla, i els altres dos fills, i la teva dona, els teus pares i els teus amics.
A les fotos feies cara de valent, de ser un home fort i amb molta vida per endavant.
Però no, la imatge és equivoca, ja no respiraràs més, no somriuràs més, no gaudiràs de res més, ja.
L’ animal que t’ha disparat, no representa a ningú, a ningú que tingui sentit comú, a ningú que tingui sentiments, a ningú que estimi i molt menys representa a un poble.
El dolor, el dolor ells no saben que és, si fos així no el proporcionarien als altres, o potser si? I a ells que els pot fer mal? Res tant, com el que t’han fet a tu.
Els conflictes, si és que es volen solucionar, es solucionen parlant, costi el temps que costi, i costin l’esforç que costin.
Ells només han aconseguit que les persones els odiem amb més força i que mai arribi la pau i la llibertat per a tothom.
El meu dolor profund em porta a l’ intolerància més radical i a pensar que mai podrem perdonar, ens heu coartat la llibertat i heu vulnerat els nostres drets novament.
Ell pot ser ha perdut, però vosaltres no heu guanyat.
En record d’ Isaías Carrasco

Arròs de llamàntol


Per a dues persones:
Un llamàntol
½ got de whisky
½ ceba
½ pebrot vermell
2 o 3 alls
1 tomàquet madur
Arròs bomba del Delta de l’ Ebre
Caldo de peix
Preu del plat: 15 euros

En primer lloc, tallem el llamàntol per la meitat de dalt a baix , i el passem per la paella amb una mica d’oli, quan estigui una mica enrossit , l’hi tirem el whisky i en cremem l’alcohol durant uns segons, afegim la ceba ratllada o en petits daus i el pebrot vermell, afegim els alls tallats en lamines primetes i quan tot estigui potxat, el tomàquet vermell ratllat.
Ara ja és l’hora de posar-hi el caldo de peix o fumet i deixar-lo coure 20 minuts tot plegat. En acabar afegirem dos grapats d’arròs per persona i en 14 minuts, a dinar!!!
És boníssim i en una horeta ho tenim apanyat. Animeu-vos , ja voreu que bé que quedareu.

El primer regal per a tu i el teu fill.

Temporada per les flors
Avui el dia era excel·lent, 21 graus aprox. i l’ambient totalment primaveral.
Aprofitant que aquest diumenge no tenia obligacions laborals, m’he decidit a arreglar les plantes una mica malmeses de l’hivern, el fet és que m’agrada prou la jardineria i tot s’ha de dir és una feina molt agraïda. Una mica de terra abonada, unes quantes plantes amb flor o que donaran flors i per tant molts colors, alguns canvis de torretes i el resultat visual de tot plegat, genial i una sensació del tot desestresant.
Us animo a que ho proveu si teniu temps i us agrada.