3ª Setmana intercultural de Torredembarra.

La regidoria de Joventut, finalitza avui les terceres jornades interculturals a Torredembarra.
S’haurien de destacar diverses qüestions, en primer lloc l’implicació d’altres regidories com, cultura, benestar social, cooperació, ensenyament i també l’associació catalana d’iberoamericans units, totes aquestes i juntament amb persones, com Anna (biblioteca), Sió(consell comarcal) representant d’UNESCO.CAT, Educardo i Adelaida (ACIU), les Montses de Benestar Social, totes les persones que han assistit a les reunions de treball per organitzar les jornades, entre ell l’ anterior regidor de Joventut Lluís Suñé,ell grup de dones de Torredembarra i els representants de cada país, GRÀCIES, en nom del regidor i meu.
I en segon lloc, la participació massiva de la gent de Torredembarra i dels de fora del nostre municipi, sense aquesta resposta la setmana intercultural no tindria sentit i ens alegrem del miler de persones que han passat entre avui i ahir per la plaça del castell interessats per conèixer millor d’altres cultures.

Escoltes, gràcies pel vostre treball educatiu, sempre hi sou!

INFORMACIÓ:

Degut a la impugnació feta per CIU de les coalicions PSC-PM, ERC-AM, ICV-EPM no se sap quan es constituiran els consells comarcals

FESTA DEL QUADRE DE SANTA ROSALIA 2007

És la primera vegada que visc la festa, “entre bambolines”, he de confessar que he quedat gratament sorpresa per varies qüestions, a pesar de que al 2002 vaig treballar a les comissions de carnaval del Patronat de Cultura, havia oblidat la sensació que dona a les persones que treballen voluntàriament que les coses surtin bé, des d' aquest blog animo a tothom a participar en qualsevol de les comissions de treball i opinió que existeixen en aquest patronat, i dono les gracies en nom de tots, als que ja ho fan.
Les entitats culturals i socials a Torredembarra són moltes i molt importants, ells fan que les festes siguin tradicionals i nostres, cada poble té les seves arrels i Torredembarra mai no pot perdre les seves, les opinions al carrer, són que ens hem de diversificar,o sigui més per a tothom, i jo hi estic d’acord, però hem de pensar que per construir coses noves no hem de destruir el que ja existeix i que té la nostra impremta.
Ha estat per mi, complicat explicar als mitjans de comunicació el programa de la festa del quadre, era molt intens i difícil de destacar un acte per damunt d’un altre, tots eren importants, però no m’agradaria deixar d’anomenar els diables de Torredembarra i la seva tasca; ells varen organitzar la XI mostra de balls parlats amb d’implicació de 8 colles més, he de dir que ha estat PERFECTE, la programació era diversa i molt intensa, al matí campionat de futbol 7al pavelló i bany refrescant a la piscina, entrepans, begudes i totes les atencions necessàries per que es trobessin com a casa, a la tarda la mostra a la plaça del castell, correfoc, sopar i concerts,han gestionat les barres i les coses els hi han anat molt bé, des d’aquí no puc més que desitjar que no s’aturin i que continuïn implicant-se.
Dono les gracies, al ball de diables infantils, la mulasseta i la mulassa, ball de bastons, ball de pastorets,els gegants, nans, als castellers (sé que els que van prendre mal, estan bé)als grallers,al ball de serrallonga, als sardanistes, a les rosalietes, a les persones anònimes que han estat al darrera de tot i al personal del Patronat de Cultura especialment (a les tres),al nostre anterior regidor de cultura, a les persones que han ajudat a la zona esportiva municipal, també a la Policia Local que han treballat molt per la nostra seguretat, a la súper brigada d’actes,a la Rosa i a la Montse, als mitjans de comunicació, a la nostra radio local i a la gent de dintre i fora de Torredembarra, per la seva resposta.
Totes les opinions són vàlides, però ha estat una festassa!

El consell Comarcal del Tarragonès

En els propers dies, quedarà constituït el Consell Comarcal del Tarragonès, el PSC de Torredembarra torna a tenir representació a través d’un dels seus regidors per quatre anys més.
Es tracta d’una administració, que dona serveis a les nostres comarques i a on ara possiblement i haurà un pacte purament d’esquerres. Esperem que s’implantin polítiques d’esquerra i quedin anul·lades totes aquelles que jo anomeno “les de quedar bé”, tot i que el pressupost és reduït i finalista per una comarca com la nostra, cultural, turística, dinàmica i amb molt de futur, sempre hi ha una porta oberta per aconseguir més recursos per gestionar més i millor. Desitjo que aquesta sigui la nostra bandera, ja que estem en front d’una possibilitat històrica...

La duresa de la vida! O la realitat?

No voldria pas ser pessimista, però veure la vida des de les dues bandes sempre té cosses molt positives i molt negatives.
Ens passem la vida lluitant per aconseguir bens materials, els reptes personals sovint són molt ambiciosos, deixem de banda les coses més importants, i tot per aconseguir el mòbil d’última generació, l’últim model de cotxe, o fer vacances a 15.000 km de casa nostra.
Ens fem grans i no hem fet tot el que volíem, vivíem apressuradament, però hauríem necessitat que el dia hagués tingut 48 hores, ara ja són grans i n,hi han que arriben amb plenes condicions físiques i psíquiques, i gaudeixen de petites estades relaxants a prop de casa i en companyia d’amics, els encanta ballar i practicar algun esport;

però n’hi han que són tot el contrari, no depenen d’ells mateixos si no de la bona voluntat d’altres persones, o de la seva butxaca, estan sols i alguns molt limitats, no poden anar a ballar i menys fer petites vacances ni gaudir de la vida per la qual han lluitat tant, no tenen família i si la tenen estan a “Cuba”, tenen pànic del seu destí i si t,acostes i els hi dons un cop de ma, et donen les gracies per tot.
La soledat és lletja, molt lletja...
Gracies, sor Josefina.

"PERSONAL E INTRAENFERIBLE"

Unes reflexions personals o més aviat són pensaments, sempre he dit que soc del PSC igual que soc de l’Espanyol, per convicció.

Formo part del PSC que creu en les polítiques per a les persones, les del benestar social, la cultura, el dret de totes les persones, crec que no podem perdre la nostra llengua ni les nostres costums, en definitiva la nostra identitat. Som una comunitat multicultural i això està bé, podem aprendre i ensenyar i empapar-nos d’altres formes de fer i de pensar, això ens farà més intel·ligents, més solidaris, més persones.
M’agraden les coses clares, quant més millor, no m’agraden les mentides, la manipulació, les males arts, l’odi, ni el rancor, així no avancem i aquí es tracta d’anar avançant. Crec en el treball en equip i confio en les persones, no m’agrada la crítica fàcil i sense fonaments, fa molt mal. Tinc frustracions importants quan les coses NO són honestes em minen l’anima, em sento atacada i per mi són armes de destrucció.
Aquestos últims 4 anys per mi han estat, un aprenentatge de l’escola de la vida, la millor de totes, però també la més dura, em quedo amb les positives i no oblido les dolentes, he aprés a com NO fer les coses i també com HAURIEN de fer-se, tanco aquí un període per continuar un altre que no sé que em depararà, però estic convençuda que hi haurà de tot.

La nova llar d’infants
La nova llar d’infants, ja té la realització del projecte adjudicat als redactors i el seguiments de les obres.
Amb aquest nou equipament s’ampliarà l’oferta de places bressol municipals, la superfície útil consta de 573m2, te 5 aules , espais comuns, sala polivalent, magatzem, cuina, rentador, vestidor, sala de professors, administració.
Després d’un llarg procés per rebre subvenció per la construcció i d’un plec de clàusules per la redacció del projecte, comencem a veure el fruit del treball, estem més a prop que mai, per donar 80 noves places públiques de 0 a 3 anys i així l’ampliació d’aquest servei municipal.
Em sap greu, les crítiques rebudes per part de persones que en plena campanya per les municipals, d’aquest fet, han trobat un cavall de batalla, les persones que formàvem el govern teníem els diners, les ganes i la voluntat de tirar amb aquest projecte i posar en dubte la nostra voluntat utilitzant-ho per fotre’ns canya, no és ni molt més just. Ara que tot allò queda enrere, ho fem públic i cadascú que opini el que vulgui.

Ahir, divendres a les 19h, taula rodona al casal de Torredembarra, tots els cap de llista, de tots els partits que es presenten a les eleccions municipals, CIU, ERC, ABG, PP, GIT, L’agrupació i el PSC, esposaven els seus programes, en quant a cultura, patrimoni i medi ambient. L’assistència, va esser plural i prou nombrosa i tots els partits varen dir la seva amb un temps definit i que va fer que l’acte fos àgil.

Per destacar, a banda del que els candidats van expressar, les seves idees, projectes, criteris, etc...l’agraïment mitjançant l’aplaudiment de les persones que els van anar a escoltar.

Al Sr. Fantasma del Castillo.
Només dir-te que el pavelló NO ÉS ILEGAL
Els raonaments que ho avalen, hi són, l’Ajuntament els te, però si tu continues pensant el contrari, com a ciutadà de Torredembarra, tens el deure de denunciar-ho al Jutjat. Aquesta és tota la informació que et donaré referent aquest tema, i el dono per tancat definitivament, ja que t’empares en dos informes que dius que tens, on queda clar la il·legalitat de la instal·lació. Et demano que compleixis amb les teves obligacions com a ciutadà i actuïs en conseqüència, és la manera de que tinguis credibilitat. Hauràs d’entendre que la manera correcta de dissipar dubtes, no és precisament a través d’un blog, més aviat la informació és pot contrastar amb més informació i quant més directe sigui millor, per tant el millor és que et passis per l’Ajuntament i demanis el que necessitis per assegurar-te’n de les acusacions greus que fas.

Referent a les teves 5 trucades a la centraleta de l’Ajuntament, he parlat amb la persona que estava i em confirma que totes les trucades les va passar a qui corresponia, per tant, alguna cosa NO CUADRA, si vols tornar a trucar et donaran un telefono directe.

PRIMER ACTE PÚBLIC, CAMPANYA PER LES MUNICIPALS 2007

Avui dissabte 12 maig, el PSC Torredembarra a les 18.00h a baix a mar, engegàvem el nostre primer acte públic, en la línea del que ja varem fer al 2003, Ron Cremat, coca, i les mateixes ganes de llavors.
Em parlat amb les diverses persones que s’acostaven i em passat una tarda agradable, ens ha servit per recordar els resultats de la nit de les darreres eleccions, la valoració d’aquells resultats i aquell vot que anava i tornava disputat amb CIU, a mi aquesta tarda m’ha servit per: tornar a somiar!.

Sarkozy es converteix enel nou president de França

Nicolas Sarkozy es dirigeix als seus seguidors a París.
El candidato conservador aconsegueixel 53,37% dels vots, pel 46,63% de Royal,amb el 79,98% de l'escrutini
Sarkozy: "Ara em toca a mi donar a França el que m'ha donat a mi"
Royal reconeix la derrota i demana a Sarkozy que compleixi la seva missió en favor dels ciutadans
Sarkozy culmina la gran aposta de la seva vida
FÒRUM: ¿Com creu que els anirà als francesos amb Sarkozy de president?

Para comprender lo que ha significado la campaña de Ségolène Royal, lastrada por la falta de programa creíble del PS y por la enemistad de algunos de sus dirigentes, basta con mirar hacia las plateas de sus mítines o sus palcos de invitados. En las plateas, un público joven, abigarrado y multicolor, bien distinto del encorbatado y uniformemente blanco que respaldaba a Sarkozy.

Con la perdida de las elecciones se impedirán sus iniciativas renovadoras -cuestionar el carácter de panacea universal de las 35 horas, admitir que hay que renegociar ciertos privilegios obreros, la ineficacia del llamado "mapa escolar" y, sobre todo, la necesidad de concebir el campo progresista.

Un altre manera de pensar!
El dia 8 de març de 1977, es reconeix com el Dia de la Dona, on les dones de tot el món amb independència de la seva edat, ideologia o rasa, recorden la lluita històrica en reivindicació de la igualtat d’oportunitats, de condicions i respecte.

Susanna Navarro.

L' Agrupació:

Bones! Ara fa uns dies que estic desconnectada dels blog, a pesar de que ja he comprovat que algú es confon amb algun anònim.

Només dir avui, que tingueu un feliç dia de Sant Jordi, jo l’he tingut del tot.

Fi a la setmana Santa!

Aquestes vacances que solen donar el tret de sortida cap el bon temps, han estat alterades per diferents aconteixements, entre d’altres el temps o més aviat el mal temps.
Però també per declaracions en algun blog, donant el alt nivell de tolerància, apostant per l’integració i en contra del racisme!!!!!!

El comentari del FANTASMA DEL CASTILLO:

No pretendiendo causar malestar, ni herir la sensibilidad de nadie me dispongo a comentar un tema espinoso en nuestro pueblo, convivimos ciudadanos de diferentes culturas, sin de momento grandes problemas, con respeto y cordura, propio de personas civilizadas. Hoy en el diari de Tarragona y en primera página nos informa de la concentración de mas de 2ooo personas de origen Árabe, venidas de toda España, para dar a conocer su religión y debatir sobre la importancia que tiene el Islam para favorecer la convivencia de los unos con los otros, el encuentro tendrá lugar este próximo puente de Semana Santa (de Viernes a Lunes de Pascua), en la nueva nave de nuestras brigadas, aun sin inaugurar. La pregunta que nos hacemos es la siguiente: ¿ Beneficia a un pueblo como Torredembarra, que buena parte de los ingresos que tenemos proceden de turismo, esta concentración?. ¿Es buena esta imagen para el turismo?.¿No se podría hacer en otra época del año?. ¿ Porqué no se hace esta, en un pueblo del interior, promulgandoles todo tipo de facilidades, para que se realice en otro lugar?, son preguntas que me hago y que nuestros representantes también se las deberían de hacer, nosotros lo denunciamos en nuestro Blog con la sana intención y el propósito de que abordando un tema por espinoso que este sea, debatirlo con naturalidad puede servir para evitar problemas futuros.
besitos

I en el que van deixar comentaris preocupants com aquest i d'altres:

El titular del Diari del 4 d'abril m'ha deixat garratibat. La presència a Torredembarra de 2.000 musulmans, des del Dijous Sant fins al Dilluns de Pasqua, per debatre temes sobre l'islam, em sembla un atac frontal a la fe cristiana, a la societat civil de casa nostra, i una provocació.No es tracta d'una qüestió de xenofòbia o intolerància. Vull ésser respectuós al màxim amb la pluralitat que garanteix la nostra Constitució. Però em penso que se n'ha fet un gra massa. La coincidència d'aquest acte amb els dies de la Setmana Santa no em sembla pas un fet aïllat, ni de bon tros casual. Sembla fet expressament. Ja seria hora que els nostres governants anessin posant les coses al seu lloc. Però el que m'ha acabat d'angoixar és que l'Ajuntament de Torredembarra ha cedit per aquest acte la nova nau de la Brigada Municipal, encara per estrenar.Quines galtes! Amb aquestes actuacions, potser sí que algun dia tornaran a reconquerir Al-Andalus. Això no aporta cap riquesa ni a la Torre ni als pobles del voltant, ja que, com es diu al Diari , els 2.000 parroquians islàmics s'allotjaran a les cases dels parents i amics de la zona.Que pensarien els musulmans si un grup de cristians organitzéssim una processó del Sant Enterrament o un viacrucis amb imatges de la Mare de Déu, creus i confraries de penitents durant el ramadà a qualsevol ciutat del Marroc? El més probable és que fóssim apedregats.Aquest escrit apareix en el Diari de Tarragona d'avui.Josep Xufré i Prats Creixell

EMMMM? bueno pos vale, dacuerdo....

És lo que te la memòria o la no memòria, nosaltres també varem emigrar cap altres països, però es clar, llavors era per fer turisme i no anàvem afamats, morts de por i de desgracia, NO?

El año 1963 se puede considerar el momento de cambio de destino de los emigrantes españoles. El ajuste económico del Plan de Estabilización obligó a marchar a una nueva oleada de españoles. En ese mismo año había más de medio millón de españoles en Francia que eran emigrantes, más los hijos de éstos, y algunos nacionalizados, y que podían llegar a unos 200.000. Por detrás, se situaban Suiza con casi 90.000 españoles, Alemania con unos 80.000, y Holanda con una cifra muy inferior, unos 11.000 españoles.
No, si ja ho deia avui Santiago Carrillo, la dreta pensa igual que fa 30 anys.

Mira, mira que fem els cristians, però sense molestar a ningú, NO?

Más cosicas(como diuen a Murcia):

30 aniversari del PCE.

Terra Mítica, la que el Sr. Zaplana va idear, acaba als jutjats per frau en uns sobre costos milionaris volatilitzats! Anda!!!!

103 persones mortes a la carretera, 57 ferits i 34 lleus.

L'exit de la mani de la Sra. Toda (i això que donava un aperitiu...)

És difícil fer una valoració que agradi a tothom, del que? esta succeint als blogs, tots podem tenir opinions diferents, davant la mateixa cosa i això, no dona ni treu la raó a ningú, tot son punts de vista.
Però el que no està be, és el nivell d’insults al que estem arribant, i això és un fet, en alguns comentaris, als del PSC, se’ns acusa de moltes coses, en quant a la gestió en podríem parlar i crec que ho fem, dels quatre regidors, dos (l’enric i jo) ,ho fem també aquí i amb respecte. Hi han anònims que ens acusen de coses greus, de mentir, de malgastar el diner públic, de prepotents, de col·locar amics i/o familiars i de rebre peles il·legalment. Jo os animo a que si teniu proves ho aneu a denunciar a on toqui, si no, els que mentiu sou vosaltres, cap diferencia doncs amb nosaltres, que segons vosaltres no diem ni una veritat.
En alguns casos les blogs, les hem creat, casi com un diari, per explicar... i en el meu cas concret, no perquè arribin unes eleccions i haguem de vendre “el peix”, tots ja sabeu que opino d’anar a última hora.

Jo també podria opinar de la manipulació d'alguns, sobre segons quines recollides de signatures i de manifestacions, a on la gent no sé si estan del tot informats del que van a demanar?, però donaria el meu punt de vista particular i no insultaria.

Crec que no val la pena faltar, el millor que podem fer, és anar a les urnes l’últim diumenge de maig i votar en consciència, que és el que definitivament val. Paciència ja no queda gaire.

Insultar=perdre la raò.

¿Y ahora que hago yo con las obras de las olimpiadas?
Tengo to Madrid levantao, y ya había comprao toas la medallas, las de oro si por caso, me las llevo a mi casa y las otras pos ya las mandaré fundir y con lo que me den pos pago las obras, que buen aministrador que soy!!! Espe, Espe ya encotrao una solución pa que los Madrileños nos sigan votando!!!! Que listillo soy, y mi partido sin saberlo.
ANITA! beautifull, prepareixon las maleteixons que nus vamos pa bushilandia que con mi Inglish y tu simpatiqueixon, allí triunfamos, seguro. De esta nos coronareixom!

Estas gambas no tienen petroleo, son de una nueva especie a topos. PRESTIGE, que és eso?

El talante Mari Tere me dice, que estos del PP, querer, lo que se dice querer, no nos quieren mucho, pero tu tranquila, que con tesón y mano izquierda, perdón derecha, ¿o era con la izquierda?, bueno que lío...

Bueno Jose, tranquilo que ya lo resolveremos nosotros.....

I arriba aire fresc!
La que veieu a les fotos, és la meva cosina Paloma, ella és de Madrid, tenim la mateixa edat, som del mateix mes amb sis dies de diferencia, i me l’estimo des de sempre.
Va arribar el passat dissabte a passar uns dies amb mi i jo estic molt contenta, hem passat moltes cosses plegades, els primers nuvis d’ adolescents, les primeres escapades de casa per anar a les discoteques, els primers banys nocturns a la platja, la rebel·lia dels 13 anys i també l’infortuni del destí que tant va maltractar a la seva família. Ella, és transparent, senzilla, i molt alegre, és mestre a una escola i aquestos són uns quants dels seus alumnes, tenen 10 anys i ella m’explica rient, que té una feinada per fer-los creure.Es presenta a oposicions el dia 22 de juny per optar a una plaça de mestre aquí a Catalunya, té grans problemes amb el Català, però s’ho traurà, és una lluitadora!!!

YO SOY LISA?

Alias: LISA, Liz, cerebritoEdad: 8 años Alias: susanita (según el fantasma del castillo) 34 años y no me quito ni uno...

Estado civil: Soltera (casada)

Padres: Homer y Marge. Guillermo y la "cabo" Nico

Profesión: Brillante estudiante, saxofonista y "niña perfecta". Actualmente una de las profesiones más desprestigiadas, POLITICO DE MI PUEBLO, TORREDEMBARRA. No toco ningún instrumento por desgracia y soy muy imperfecta

Personalidad: Rebelde, empollona despierta y quejica. Rebelde, tozuda como una mula y muy quejica

Comida favorita: Lisa es vegetariana. Una que esté buena.

Pasatiempos favoritos: Tocar el saxofón, ver la serie Tomy & Daly, estudiar y protestar por cualquier cosa. Andar, escuchar música, leer alguna cosa interesante, y protestar por cualquier cosa.

A favor de: El derecho de los ponis, vegetarianismo y días de colegio más largos. Del derecho de las personas, de los altos de los bajos, de los que tienen pelo, de los que no, de los rubios los morenos, los guapos, de los feos, de los delgados, de los gorditos, de los zurdos, de los diestros, de las ballenas, de... de....de....

En contra de: La carne, la injusticia universal y los cigarros Laramie. De las ilegalizaciones sin fundamentos, de la obstrupción de los derechos humanos, de la mala gente, de la cobardía, de la enemistad, del palo duro, de la hipocresía, de la mala leche, de la codicia, de la gente sin valores, de los de...pa la saca, pa la saca. Del tabaco NO, soy fumadora empedernida.

Primer beso: Con Nelson Muntz. Con un niño de mi clase.

Ídolo: Murphy "Encías sangrantes" (músico de jazz) No soy nada mitómana, y solo me gusta la gente que és buena en lo suyo y de quién puedo aprender cosas nuevas.

Gustos musicales: Le encanta el jazz y el blues. También, y la música que me hace sentir y que parece poesía.

Frases: Si alguien me necesita estaré en mi cuarto, ¡¡Baaaart!!, ¡Detente Bart!, Bart, eres un tonto. Si yo fuese su hermana en realidad, yo también se lo diría. Y si alguien me busca, que me llame al móvil.

M'ha fet riure molt, i per això he buscat les similitutds.

Un 10 per l'idea de comparar-nos amb una serie que em miro sovint.

Susanna.

Buenes! Ja esta aquí la mosca collonera (amb perdó).
Avui parlarem, de que parlarem?, de la feina dels funcionaris en general i la dels de Torredembarra en particular. Ja sabeu que estat uns “dies fora de joc”, i com no? les preocupacions hi eren, estem en una temporada on la feina se’ns multiplica per segons, tot s’ajunta, les jornades de portes obertes del pavelló, la nit de l’esport, la finalització del concurs “UN NOM PER AL PAVELLÓ”, i tot allò que arriba diàriament a qualsevol de les regidories.
Doncs amics, com que els Regidors estem per promoure polítiques, la maquinaria pot perfectament funcionar sense nosaltres. I així ha estat, avui he anat 5mint a l’ajuntament i he rebut mostres de carinyo i m’informaven que estigues tranquil·la, que tot va correctament, i escoltar això, és com sentir música, he de dir que els dies previs als aconteixemts, ja hem garantien la bona feina i així ha estat. Gracies a tots i gracies als meus companys regidors per suplir-me en tot allò que ha calgut. AMENAZA DIRECTE: el dijous, si tot va be, aniré al currillo.

A tots vosaltres que meu animat tant amb els vostres missatges: estic agraïda de tot cor. Estic passant moments durs que no esperava, però teniu raó afronto la vida tal com bé, ja estic a casa i a l’espera de la següent decisió dels metges, i penso anar pam a pam, sento dir-vos que no soc tant valenta, però les ganes de viure i les persones que em recolzen, m’ajuden a tirar endavant (aquestos dies he sigut, petita molt petita) he reflexionat sobre tot i crieu-me, hi ha segons que, que no val la pena. Jo només he intentat lluitar sempre per les coses importants de debò i que potser no són gaire populars ni massa polítiques, he apostat per la persona i mai per la bandera, i és per això precisament, que m’ha costat tant creure que aquesta malaltia m’hagués tocat a mi, però les malalties són per desgracia per a tothom, he vist el dolor en les persones malaltes i m’ha fet ràbia molta ràbia, és del tot injust. ALS MEUS COMPANYS I A TU ESPECIALMENT, GRACIES!

Juan i Oriol, segur que tindreu sort i tot quedarà en el rècord. El meu petó especial és per vosaltres.

Si analitzo el nom del meu blog, crec que SI he de explicar, el que m’ha succeït aquestos dos últims mesos.
A mitjans de gener aprox. mentre dormia vaig tenir la sensació de que hi havia alguna cosa al meu cos que no havia notat anteriorment, ho vaig deixar estar i 15 dies després ho vaig tornar a detectar, la cosa em començava a preocupar però relativament i vaig anar a cal metge, després de totes les proves necessàries per arribar a un diagnòstic clar, m’ho van dir: Tens càncer de pit.
Doncs be companys, amics, visitats del meu blog, demà m’operen, he passat moments de tot tipus, però no tiraré la tovallola i me’n sortiré.
Aquestos dies he estat en contacte amb persones malaltes com jo, anònimes i alguns per desgracia de molt a prop meu, a tots vosaltres, la meva abraçada més carinyosa.
Als metges, infermeres i personal sanitari per el vostre tracte i per minimitzar-nos les pors,i per curar-nos, sempre recordaré el que feu per nosaltres.
I a la meva família entre la que incloc els amics els bons amics, no us dic molt sovint però sapigueu que sou tot per mi.


SUSANNA NAVARRO
DONA I POLITICA

Genial!!!! gracies a totsssssssssssssss!!!!!!!!!

Avui, Torredembarra rebia els pilots que han vingut de tot arreu, per participar en el campionat d’espanya de bike trial. A les 17.30h els parlaments per part del delegat de la secció, el president de la Federació Espanyola, el President de l’ udt, i de l’alcalde, posteriorment exhibició de salt d’alçada en bicicleta i mono patí, rebuda per part dels diables i berenar sopar per a tots de pa amb tomàquet i embotits catalans.
L’acte ha estat molt ben organitzat, gracies a persones com la brigada d’actes, el responsable de la secció, la responsable de la Regidoria d’esports, protocol, neteja, so, espiquer...
La gent ha estat fantàstica, animant els pilots en tot moment, i hem passat una bona tarda. Demà a les 9.30, comença la prova al roquer, esperem que vingueu a recolzar els pilots i el nostre Àngel Batlle.

Ja ho diuen als telenotícies que el temps està variant, hi tant!!! I espereu que cada vegada ens acostem més al Maig, insisteixo que els deures ja han d’estar fets, no hi han més pròrrogues, ni repesques, i setembre no arribarà fins després de les eleccions;
I la sensació, és de que ja hagués arribat la calor, la que tant ens agrada a alguns, la platja, el solet, el poble plenet de estiuejants, les botigues plenes, les cues...(a la platja de Torredembarra ja podem observar persones prenen el primer raig de sol, és el millor de la temporada). Però no em volia referir aquesta calor, més aviat, a la sensació tèrmica en l’àmbit polític, si mireu qualsevol bloc, comprovareu, l’ambientillu, no ens hem de posar nerviosos, n’hi ha algun que...embolica que fa fort! jo per mi, que creen l’article, ells mateixos es fan els comentaris i ells mateixos es contesten, no sé si m’enteneu???(Ojo, abans de que algú es doni per eludit, aclarir que només és una sensació, no vayamos a....que el tema està delicat). Jo a pesar de que algú li sembli que necessito xorrets d’aigua relaxants, estic contenta, les coses no m’han anat malament i tanco aquí un desig molt agradable en general, ha estat tota una experiència que recordaré sempre i que podré explicar a qui sigui quan sigui. Em quedo amb els millors moments i no oblido els dolents, deixo projectes acabats i alguns en la meva ment, deixo coneguts i amistats, i suposo que persones que no han cregut en mi ni en el meu criteri, em sap greu sincerament, EIH!!! que no s’alarmi ningú, o se’n alegri ningú, no marxo!!!! Però si que és veritat que Torredembarra és un poble màgic, i mai se sap que passarà????
Aquest dies, tinc un projecte nou , que m’il·lusiona, és la redacció del programa polític del PSC, que és on jo milito i no al PSOE, i mireu la redacció d’aquest, és per mi tot un repte i sabeu per que? JO ME’L CREC, només desitjo poder-lo desenvolupar, és social, democràtic, és respectuós amb tothom, esta obert al diàleg, a la participació, just, sensible amb les necessitats, i el més important és necessari, i no és una carta als reis, és un document d’obligacions, jo per la meva part, penso aplicar-lo al mil·límetre i si no ja m’ho direu, quan surti al carrer, no el llençeu, si teniu uns minuts, llegiu-lo, jo sempre em miro el dels altres i en tinc de la legislatura passada, és una mostra de respecte a pesar de no compartir el mateixos criteris.

VENGA, I ARA FOTEU-ME CANYA I ANALITZEU TOT EL QUE DIC, FINS L’ ULTIMA COMA.

LES FOTOS QUE NO S'HAN VIST I UNA DADA CURIOSA:

segons una enquesta realitzada per la UDT, sobre instal·lacions prioritàries i sobre un total de 584 vots, aquesta guanya per damunt de la gespa artificial al camp de futbol, la piscina coberta, el gimnàs o les pistes de pàdel amb un 37.8% dels vots. Felicitats Regidor.

UDT


La unió deportiva de Torredembarra, és una empresa esportiva implantada en la nostra població al 1922, les vinculacions històriques amb l’ajuntament de Torredembarra i amb la Regidoria d’esport, han anat variant paulatinament. Actualment les relacions amb la Regidoria d’esport, estan regulades mitjançant convenis, conveni d’us d’instal·lacions , conveni econòmic per la pràctica esportiva i conveni verbal de col·laboració en tots els actes esportius. L’ajuntament, no és l’únic font d’ingressos d’aquest club sense ànim de lucre, donat que és de tots sabut, que els nostres fills, per realitzar esport reglat, paguen unes cuotes. Aquest club, té una sèrie d’empleats, personal administratiu, entrenadors, monitors, etc...que són remunerats i gestionats pel club, la part competencial de l’ajuntament, és mantenir les instal·lacions en bon estat, millorar-les e invertir en les noves necessitats i com no! custodiar el bon ús de les nostres subvencions per part del club.
La Regidoria per altre banda, té vida pròpia, ajuda, col·labora, subvenciona i li procura espais esportius als esports independents, als que no formen part de cap club. La zona esportiva és municipal, el pavelló ELS CAUS és municipal, i el nou pavelló és municipal, és a dir de tots, és veritat que hi han unes normes , però tant senzilles com demanar l’ús.