LA NOSTRA PETITA HISTORIA:

Sempre que viatjo cap a la Manxa, podria dir que alguna de nova e inesperada situació trobaré, i com no ? aquesta vegada no podia ser una excepció.


Ja veieu arribar i moldre:

El meu fill petit, en Marc que se les empesca totes ho volia solucionar, ja podreu veure com... impossible!!!:



-Fill, millor esperar la grua, i:



Nos dieron la una, las dos i las tres...

i nos encontró la luna:








I 180 euros, i roda nova.

UNES MINI VACANÇES:

A prop dels meus, necessàries per agafar distancies, i acostar d’altres, els consells d’una mare, els petons dels meus fills, les paraules del meu pare, la calor de Castilla la Manxa (40 graus!!!!) i el fresquet de la nit, em distrauran.
Tinc el cap ple de plans i de futur, prenc la llibreta per anotar els més importants, dos llibres començats de fa ja temps i que espero acabar, una bossa amb la roba necessària per estar còmode i un parell de sabates, com no? la càmera de fotos; també m’emporto els records dels recons i de les persones amb qui passo el dies, els anys, i que em faran enyorar-los tant, que sentiré que les hores són més lentes i que a on vaig no es viu tant despresa.
Que tinguem tots sort, i “al tantu “ amb les carreteres. Bones vacançes!

Dissabte, 9 d’agost de 2008.

Gràcies a tots/es per ajudar-me, escoltar-me i assessorar-me aquests anys:

Gràcies Maria per les teves flors i el teu suport.


Avui sento que torno a néixer políticament parlant, escollir un nou Alcalde per el nostre municipi desprès d’un any de no assolir una majoria de govern, era dur.

Dur per totes bandes, veure com no hem aconseguit recolzaments suficients, és a dir, nou regidors per poder tirar endavant projectes de futur, dur, anar veient com es despenjaven formacions i regidors i aquella sensació d’abandonament de manca de valentia i a vegades de traïció, dur, veure com s’utilitzava a una regidora del nostre partit per decantar la balança, amb "Vagi Vostè a Saber" quines promeses?
Dur també per no haver reeditat el pacte d’esquerres de l’anterior legislatura en qui el meu company Grangel i jo dipositaven les nostres esperances. Dur el desenllaç del nostre Alcalde, dur guanyar per segon cop les eleccions i per segon cop a l’oposició i no poder desenvolupar totes les nostres propostes de programa.

Però contents per fets com:

- La nova biblioteca, MESTRE MARIA ANTONIA.
- El mini pavelló, ELS CAUS.
- El centre de rehabilitació de Baix a Mar.
- El casal de la Marítima.
- La nova seu per entitats a Cal Llovet (signat l’acord i avançant)
- La casona del Carme, seu de Turisme.
- El pavelló Sant Jordi.
- La radio municipal.
- El camp de gespa artificial (concurs per adjudicar l’obra en marxa)
- Inici de les obres del teatre.
- Signatura de l’adjudicació d’obres de la segona Llar d’infants Municipal.

Entre d’altres i en companyia de ERC, ABG i el GIT. SÍ, deixem una part important de la feina feta, en definitiva més serveis i més dignes.

La sensació de néixer políticament ve perquè ara tenim tres anys per preparar-nos. Per tornar més forts, més preparats i amb més experiència. La implantació de les coses positives marcaran la nostra diferència.

Encara que "foti" a alguns, torno a repetir les paraules d’en Companys:

TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A VÈNCER.

STAND BY!

El proper dijous dia 7 de d’agost a les 12 hores, el PSC dimiteix de les seves tasques de govern per donar pas a un altre formació ben diferent, jo personalment analitzo la situació i veig moltes cosses:

- La reedició d’un pacte que ja es va formar al 2003 i que no va funcionar, recordeu? CIU, GIT, PP, L’AGRUPACIÓ -llavors es deien ADT- aquest vegada amb un nou “valor” afegit, la ex regidora del PSC.

- La nostra ex companya, que tant sols venia a treballar un dia a la setmana, donat que la seva professió i la distancia li feien impossible dedicar-hi més, ara a dintre d’aquesta nova formació, espero que s’ho cregui, que cregui que Torredembarra necessita persones amb disponibilitat , serioses, honestes i amb capacitat de sacrificar la part personal per la col•lectiva. Veurem!

- Espero que aquest nou govern sigui valent, valent per assolir decisions de les que et comprometen a molt , però que son molt necessàries per la majoria (complicat això, eh??) de vegades te la jugues i molt.

- L’actual situació econòmica per la qual passa el nostre país i també el nostre Ajuntament + la suma de la burocràcia de l’administració pública, ens ha limitat algunes de les actuacions previstes, tenint en compte que per a comprar qualsevol cossa has de fer procediments que s’han de publicar, haureu d ‘esperar i esperar...Ànims!

El PSC sempre donarà suport a la valentia i a la justícia , d’aquells que siguin capaços de patir amb honestedat les pressions d’alguns que en benefici propi, mouen tots els fils necessaris, en detriment dels drets de la resta de municipi.


El nostre projecte no ha finalitzat, l’adequarem a la nova realitat i CONTINUAREM endavant, ara només ens aturem puntualment en la gestió, però ens donarà temps per millorar qualitativa i quantitativament els propers mesos.

El PSC a Torredembarra està viu i la nostra gent amb ganes, les trucades de suport i els missatges així ens ho demostren, per tant no us desitjo sort que és molt efímera, el meu missatge cap a vosaltres –els que veniu- és que li poseu hores i ganes, que no desaprofiteu l’oportunitat tant desitjada.

NO PODEM FARLTAR-HI, LA FESTA MAJOR FORMA PART DE NOSALTRES !!!

Deixant de banda el passat món de la ficció, avui ja puc tornar al món de les cosses reals.

Ahir a la tarda a la Biblioteca Municipal de Torredembarra i organitzat per la coordinadora de centres d’estudis de parla Catalana amb col•laboració del centre d’estudis Sinibald de Mas, la historiadora Cèlia Cañellas, ens va fer donar un volt pel passat, esperava la seva conferencia amb moltes ganes, el tema era del tot interessant, i no va decebre.
Títol: Les dones i el republicanisme a Catalunya (1901-1936)
Va esser una hora i mitja aproximadament de la Cèlia transportant-nos constantment aquells anys, una pluja d’informació.
Vaig anotar moltes cosses de les quals avui i més endavant voldria reflexionar.
Avui per “obrir boca” donaré un nombre de paraules que apuntava i a les quals ja aniré donant forma:
-Societat més justa, proximitat, lliure pensament, positivisme, pacifisme, en contra de la pena de mort- eren uns quants dels valors i les idees que reivindicaven els republicans de les hores.
-Com eren les dones de llavors i les seves vinculacions a la societat.
-Les lleis (homes i dones) per tant drets diferenciats amb la seva condició sexual.
-El diferents models culturals i discriminatoris.
-El dret al vot.
-La maternitat.
-Les possibilitats de la formació.
-El dret a treballar.
-Els impostos.
-L’associacionisme.
-Les diferencies entre Catalanisme i Republicanisme.
-I el més dur el silenciament dels somnis de les dones.
Per no estendre’m , ho deixo aquí i els proper dies m’agradaria anar parlant pam a pam de tot plegat, dir que molts cops ella va fer referència a la Torredembarra Republicana d’en Jordi Suñé i que el proper dia 5 de juliol dissabte, al local social de la Marítima a les 19h, hi ha una conferencia debat a càrrec de l’autor i que també podrem saber moltes de les cosses que varen passar a Torredembarra (1980-1939) qui es pugui acostar que s’animi que de ben segur que sorprendrà.

Ah! La resposta dos ganxos.

Doncs si, ja m’he emprenyat, fa ja uns mesos les primeres informacions enverinades cap a la meva persona, per part d ‘uns quants membres d’un ...... que posaven en entre dit la meva vida personal i que van procurar no saps quants mals de caps, el primer de tots, no poder assistir a un sopar d’una entitat per les seves males arts.

Ara una altre vegada veus insinuant que el personal que treballa amb mi, em posa a parir cada vegada que em tombo d’esquena, evidentment totes aquestes persones alarmades donant-me tot tipus d’explicacions en contra de tal afirmacions,- una mica de caritat que s’estan jugant el pa-.
A banda, un familiar d’un càrrec ..., amenaçant a dues persones més, funcionaries de l’ajuntament amb que, quan canvies el govern les farien fora dels seus llocs de treball i si no les canviarien de lloc.
Fa setmanes que vinc patint aquest assetjament per part d’aquestes i d’altres persones no ...... del seu entorn i ja ni ha prou, avui en el moment en que s’utilitza el nom d’una altre persona per enfonsar-me a mi i la persona, ja no he pogut evitar més, estic farta que sota pseudònims i pels racons del poble, aquesta PENYA difami i utilitzi qualsevol artimaña per acostar-se cada cop mes a les seves “perverses” intencions.
Per tant:
1-He restringit les entrades al meu blog, que durant tant de temps i des de el començament estava obert a tothom que no insultes, per parar aquests atacs cap a la meva persona i d’altres a qui s’ha ferit fent molt de mal gratuïtament (que dic gratuïtament a canvi de provocar mal estar) i a qui jo des d’aquí demano disculpes.
2-Que aniré a on toqui a defendre el meu honor i acompanyaré i testificaré per aquells que se sentin ofesos.
3-Que ja he començat a buscar les adreces d’IP i raons de tots aquells que difamen per tal de portar a terme tot el que a dalt esposo.

I per acabar, no sóc víctima de grans cosses a la vida, però d’aquesta us ben asseguro que SI, ja no puc permetre per més temps l’injusticia que s’està cometent i ja no callaré per més temps, tinc claríssim per part de qui venen els atacs i qui en porta la direcció de tot plegat, i a tu t’ho dic: disfruta ara que pots!!!! Que jo també ho faré, i si no t’ha sortit el que pretenies ho sento!!! Fa quatre dies semblaves feliç, recordes??? Jo hi era, recupera la normalitat si es que pots, que també ho dubto i fes que et miri un psiquiatra.
De moment em reservo donar el nom de tots aquests que formen aquests extens culebron de revista de xafarots.
Aviso: No ho he dit tot, el mes greu ENCARA m’ho reservo al tinter, i tinc probes, jo si que les tinc.
Apa deu.

P.D: Tot i amb el que dic, si m’ha fet gràcia el que proposes.

Davant dels atacs personals per part de persones malintencionades, amb ganes de fer mal a mi i les persones que formen part de la meva vida quotidiana, aixecant falsos testimonis que res tenen a veure amb la meva vida política, i sí amb la privada, vull dir que a partir d'aquest moment qualsevol injúria o atac al meu honor, prendré les mesures oportunes perquè així la llei ho contempla.

Discussions polítiques i de diferents punts de vista les respectaré sempre, el que no toleraré és que s'imputin actes sobre la meva vida privada i familiar.

Ànimo a totes aquelles persones que haguin pogut cometre aquests delictes a què es retractin i facin públic que s'han equivocat.

Cordialment,

Susanna Navarro

De joveneta, sovint analitzava que era fet jo en temps de revolta, temps de guerra a on les persones es resistien en forma de lluita per canviar una situació política que els oprimia i anul•lava la seva llibertat, no tinc una idea clara de quin hagués estat el meu destí però si el meu costat, fins fa pocs anys era debat intern i de recerca de les formes de lluita de les dones d’aquell temps.

Més tard la política municipal em dona l’oportunitat d ‘anar donant passos per l’implantació de les accions des de la normalitat i que m’ha ajudaran amb llibertat a treballar amb els valors del partit a qui represento i de qui jo només sóc un granet de sorra. Vull dir que gràcies aquelles rebel•lions i que van costar tants sacrificis, és que avui gaudim de:
Les paraules + les accions que ens mostren els camins, l’estat de dret que ens reconforta, la pluralitat, la llibertat i els principis que ens són favorables.
Per tant no reconeixeré mai com a companys/es, a les persones faltes d’aquests valors, sense lligams cap a res, i sense moral.

Si ara que gaudim de la llibertat som incapaços de ser compromesos amb les nostres idees, de quin costat del vent ens haguéssim posat llavors quan el que es jugaven era la pròpia vida i la de les seves famílies ?

Au , ja està bé!!!

A mig dia d’avui, s’ha decidit per part de l’alcalde i per mi mateixa, la suspensió del castell de focs de Sant Joan, dit acord s’ha pres desprès de valorar la climatologia i de rebre informes desfavorables per la seguretat del ciutadà tant, del responsable de la Policia Local com de la mateixa empresa de pirotècnia, els propers dies es prendrà d’acord amb els membres del Patronat de Cultura, la resolució pel que fa a l’esmenta’t castell.
Demanem disculpes a totes aquelles persones que s’hagin sentit afectades per aquesta suspensió i esperem que les informacions que hem anat donant per l’emissora municipal, pel megàfon de la Policia i amb els cartells que hem penjat, hagin estat suficients i hagin arribat adequadament.

Aprofito per donar les gràcies a totes aquelles persones, entitats, personal del patronat i de l’ajuntament, així com els membres de la comissió, pel seu temps i bon interès en portar a bon port totes les activitats programades.

Gràcies.

I arriba la revetlla, la tant desitjada revetlla de San Joan, una festa que ens recorda que ve el bon temps, nit d’al•lèrgia per grans i petits, dels correfocs, les fogueres, de festa i bogeria.

Avui més concretament podem sentir petards des de primera hora del matí, i és que coincideix amb les vacances dels nens a l’escola, tots ben preparats amb arsenals que tenen intenció de fulminar aquest vespre, mostren llum als ulls, aquella sensació de ser més trapelles que mai els fa moure’s molt dinàmicament, si t’atures i els observes pots descobrir que realment és la seva festa, així doncs, gaudiu-la molt.

Pels enamorats, també un dia molt especial suposo per la mateixa màgia de la nit, la barreja d’olors, colors, sorolls, nostàlgies i melangies, però també d’aquella esperança de dir-li aquell noi o noia aquesta precisa nit que... sentiments de joventut dolços i sensibles, sincers i sobre tot, tant profunds.

Pels ballarins, festa fins a les tantes de la matinada, l’oportunitat de fer uns passos acompanyants per música en directe.

Pels animalets, no cal dir-ho...

Per a les famílies, una excusa més per retrobar-se.

Pels escriptors de poesia, font d’inspiració.

Per a mi, el goig de veure gaudir a tantes persones a la vegada, un punt d ‘amargor, i un sentiment polític ben estrany.

Lo que te prometí:

y uno más:

En el diari la torre del mes de maig 2008 a la pag.7 i en el últim paràgraf, parla de les relacions del barri amb les entitats públiques en Josep Boronat en qualitat de President de l’entitat veïnal de Baix a Mar.
Parla de la indiferència que mostren les autoritats en vers al barri pel que fa a les festes de 2008, i exactament diu que<< l’associació no col•laborarà ni estarà representada en cap acte de la festa major que organitzi el patronat de cultura, no ens han tingut en compte a l’hora de confeccionar el calendari.... Un autèntic menys preu del Patronat de Cultura cap a la gent de Baix a Mar.>>
Només fer uns aclariments i en resposta a les afirmacions contundents fetes- i al meu parer no correctes- mesos abans de la nova constitució de la comissió varem penjar cartells per el barri de Baix a Mar, a on anunciàvem des de el Patronat que, qui volgués formar part d’aquesta comissió es poses en contacte amb el patronat per avisar-los de totes les reunions setmanals que es fessin entorn aquesta festa, i es varen apuntar dues veïnes de Baix a Mar, que no se si formen part o no ? de l’associació i d’altres membres interessats en treballar sobre la qüestió, del treball i del consens és que s’ha elaborat el programa de festa major.
I ja que se’ns acusa de treballar independentment, crec que és el moment de dir que en el mes de setembre del 2006, es varen demanar des de el registre d’entitats el registre de la mateixa i que mai hi hagut resposta per part d’aquesta associació i que no tenint en compte el incompliment d’aquesta norma, ens varem reunir amb l’associació per les cavalcades de reis i que també pensàvem que s’interessarien per estar presents en la de la festa de Sant Joan.
El que m’agradaria és que si es tractes d’un mal entès -que ja podria ser-, utilitzéssim el canals del diàleg perquè no es torni a produir, jo per la meva part estic disposada a parlar sempre de manera positiva per millorar tot el que es pugui i la participació es una eina que facilita la feina i assegura el triomf del que es farà.
Espero que aquest mal estar per part del President i el membres de l’associació es pugui solucionar immediatament, la veritat no pensava que poguessin tenir sensació de ser ignorats.

LES CATALANES SOTA LA GUERRA CIVIL 36-39

jo no me la perdré, segur segur que no ens decebrà...

A pedalar sense parar!!!!

Ens convencem a nosaltres mateixos que la vida serà millor després...
Després d'acabar la carrera, després d'aconseguir treball, després de casar-nos, després de tenir un fill, i llavors després de tenir altre.
Després ens sentim frustrats, perquè els nostres fills no són prou grans, i pensem que serem mes feliços, quan creixin i deixin de ser nens.
Després ens desesperem perquè són adolescents, difícils de tractar.
I pensem: Després serem més feliços, quan surtin d'aquesta etapa.
Després decidim, que la nostra vida serà completa
quan a la nostra parella li vagi millor, quan tinguem un millor cotxe, quan ens puguem anar de vacances, quan aconseguim l'ascens, quan ens retirem.
I la veritat, és que: NO HI HA MILLOR MOMENT PER A SER FELIÇOS QUE ARA MATEIX.
Si no és ara quan? La vida sempre està plena de reptes, de després.
És millor admetre'ls i decidir ser feliços ara.
No hi ha un després, ni un camí per a la felicitat, la felicitat és el camí i és ara.
ATRESORA CADA MOMENT QUE VIUS I atresora'l més, perquè ho vas compartir amb algú especial, tan especial que ho duus en el teu cor i recorda que: EL TEMPS NO ESPERA PER NINGÚ
Així és que deixa d'esperar fins a.. i fins que...i fins que tinguis allò que.. i fins a la pròxima primavera, per a decidir que no hi ha millor moment que justament ara per a ser feliç,
LA FELICITAT ÉS UN TRAJECTE NO UNA DESTINACIÓ
Treballa com si no necessitessis diners
Estima com si mai t'haguessin ferit,
I balla com si ningú t'estigués veient.

El Balcó del Mediterrani és un penya-segat de 23 m de desnivell que hi ha a l'extrem de tocant a mar de la Rambla Nova de Tarragona, protegit per una bonica barana de ferro. Al davant hi ha el monument al navegant català Roger de Llúria. Des del balcó hi ha una magnífica vista sobre el mar, el divendres vaig acostar-m’hi passejant, no per tocar ferro com diuen els tarragonins, sinó més aviat per pensar.
Els actuals moments polítics a Torredembarra són prou durs i complicats i el fet és que buscava analitzar com hem arribat fins aquí i en que ens hem equivocat.
Imaginàvem que un govern en minoria era complicat i no hem tingut en compte diversos detalls molt importants, però tampoc vull deixar a banda l’esforç fet per el anterior govern d’esquerres i amb el grup d’independents. Encara recordo com si fos avui el primer dia de govern de llavors i com tots teníem aquella il•lusió a la cara que ens produïa saber que faríem? per canviar la manera de viure i per cobrir les necessitats que tant s’havien ajornat en d’altres equips de govern -al meu parer- massa conservadors. Hem corregut molt, massa potser per equipar la nostra vila, per augmentar les possibilitats de la nostra societat, per complir les falses promeses dels altres i possiblement hem caigut en la nostra pròpia trampa.
A on està la música de tot plegat, la filosofia, les idees, el plantejament de futur, doncs SI, les hem descuidat i ara reconec que em volta el pessimisme i la pena de no haver-ho fet millor.
La conclusió del passeig, o millor la cerca de solucions és del tot complicat i no encerto ha trobar quin és el remei, o potser si, però no se si serè capaç de explicar-ho, que l’escoltin i el més difícil, posar-la en marxa de forma continuada i des de on només es solucionen les cosses, des del pur convenciment.
I com diu aquell, no sé si m’explico.

Fins el 14 de juny, al pati del castell de Torredembarra, animeu-vos i visiteu-la, de ni do!!!

Buenas y gracias, me has alegrado el día, que digo el día!!!! La semana y el mes, ya estaba yo celosa de los demás pensando que nunca me dibujarías, gracias he guardado la caricatura en una carpeta y prometo tenerla ahí siempre.
Me he reído un montón y te agradezco lo del momento adecuado, al final va resultar que eres genial a pesar de no coincidir en cuestiones políticas.
Lo de los defectos ya ves que no solo tengo unos, hay algún anónimo que no piensa lo mismo y cree que pienso que no me equivoco, voy con pies de plomo para no hacerlo, pero si señores, ME EQUIVOCO, y lo del centro de atención..., se que no lo soy ni lo busco, tengo más defectos de los que tu dices y lo sabes, la mala leche sobre todo.
Sinceramente GENIAL gracias de nuevo, pero porfa combíname mejor otro día los colores, que poco glamour tengo por Dios ( és conya).

Només per als sensibles...

Una joia per als intolerants i la seva intolerància.

L’anima no te fotografia
Segurament tots alguna vegada hem pensat com ens agradaria tenir aquell model de cotxe o aquella casa, diners a dojo i tot de luxes, en definitiva coses materials i que estaríem disposats a sacrificar per aconseguir-ho? La família, els amics, les persones, la llei?
Possiblement cerquem en tot això, la felicitat i ens adonem de que la felicitat no passa precisament per aquí.
Els valors son el més importants, tenir la sensació de haver-ho donat tot per algú és impagable, un copet a l’esquena que et diu que vas bé no te preu, caminar pel teu poble i que algú t’aturi per xerrar un moment i mostrar-te que sent no té preu, respirar tranquil•litat, veure créixer el que tu més estimes, sentir la teva terra el teu poble i la gent amb qui convius, NO TE PREU.
Jo m’aixeco als matins amb la sensació de que un munt de coses m’esperen i que no me les vull perdre, amb lo bo i lo dolent, no vull deixar mai de tocar de peus en terra i que l’aire al passar-me per la pell em faci saber que estic viva i que em torna a donar el regal d’un dia nou. Per tenir aquestes sensacions lluito constament i de vegades amb les ungles i les dents, els que em coneixeu de prop sabeu que intento moderar les paraules, els gestos i el to, però també que amb l’injusticia , l’abús, les mentides perilloses, jo em torno boixa i no faig ni el mínim esforç per dissimular res.
Tinc l’anima fina com l’ala d’un mosquit i les llàgrimes lleugeres, els sentiment a flor de pell i darrera l’armadura sóc pur sentiment, i per a mi sempre hi hauran primer les persones i després tot el que vingui.
Alimentaré diàriament la meva anima, rodejada de les bones persones, i batallaré fins al final perquè les dolentes no puguin fer mal, avui em sento dolguda, traïda i torno a la meva trinxera personal i ja ho avanço RESISTIRÉ.

AVUI: DIA DE LA MARE
Quan prenem la decisió de ser mares, possiblement no tenim ni remota idea del que desprès viurem, el cap t’anima a prendre aquesta decisió “sense més” pensar que donaràs una vida que formarà part de tu, t’anima a decidir-te del tot.
Més tard la realitat la vius en primera persona i els dubtes i el patiment, es podria dir que no et deixen viure el fet amb plena satisfacció, ells tant indefensos i tu tant inexperta...
Creixen, i a poc a poquet comencen a esser autònoms i aquí podríem dir que bé la segona part d’aquesta fantàstica experiència, et preocupa que es desenvolupin amb normalitat, que captin els teus valors i que han de esser els seus adaptats a ells mateixos, la seva salut, el cole i les notes, els amics, l’entorn, i un llarg etc de coses que penses imprescindibles, en definitiva continues patint i continues sent inexpert però d’una altre manera, sobre tot perquè ells ja verbalitzen i comencen a donar-te pistes de per on pot anar l’historia.
Jo tinc dos nens, i confesso que criar a dos masclets no te res que veure a conviure amb noies, si tenim en compte que a casa guanyava el sexe femení per majoria casi absoluta, la mare, l’avia, les dues germanes i jo, el meu pare feia una minoria minorissima tot i el respecte que ens produïa, ells son diferents, parlen diferent, juguen a coses diferents, jo sempre dic que les nenes són molt princesetes i els nois més feréstecs.
El cas és que avui a primera hora del matí jo ja he escombrat i fregat casa meva, he fet l’esmorzar, he posat una rentadora i he rentat la KUKA (la gosseta dels meus fills) i lo màxim que he aconseguit, és que el Guillem llances les escombraries.
M’han felicitat tot i que els he hagut de dir jo....tenen 9 i 6 anys i unes ganes de jugar i riure... son el meu món sencer i el regal que porto sempre gravat a la memòria.
Feliciteu les vostres mares, jo ja ho fet amb la meva.

Us enrecordeu!!!! Tots teníem 20 anys menys

PROMESA CUMPLIDA!!!!

El Grop a Torredembarra
10é Aniversari d’aquest grup d’artistes de dintre i fora de la nostra Vila, inaugura a la nova biblioteca una exposició de quadres treballats amb diferents materials.
L’exposició la podrem visitar durant un mes, val la pena que us acosteu, és sensacional i podreu percebre els diferents estils de cada artista.
Agrair a la seva presidenta la Marta i en Jordi Morera la qualitat de la presentació, plena de detalls, i l’originalitat de l’entrega del regal del llibre artístic per la biblioteca, que tots podreu observar.
Moltes gràcies per aportar riquesa cultural a la nostra Vila.

Avui Sant Jordi, una celebració molt nostra i plena de sensacions i detalls, a primera hora del mati, els llibreters i floristes de Torredembarra anaven preparant les seves paradetes, amb l’esperança, segur, de vendre il•lusions, la il•lusió de qui troba aquell llibre que es volia comprar i que avui tenia l’excusa perfecte i la il•lusió de donar o rebre una flor, en aquest cas per a mi una de les més romàntiques, la rosa. D’altres, molts, han celebrat el seu sant i d’altres, com la gent gran de la residencia Pere Badia, de que anessin els nens de l’escola Molí de Vent ha regala’ls sensacions per la vista, l’oïda i alegra’ls el cor.
D’altre banda, m’he trobat un autor de la Torre molt content de com els ciutadans de la Vila han respost davant el seu darrer treball, recordeu ?? el llibre que varem presentar el divendres passat, normal!!! Jo també estaria feliç davant tanta resposta.
Hi havia un no sé que en l’aire, que donava un caire del tot especial i jo l’he rebut amb plena sensibilitat, semblava talment com si avui hagués arribat la primavera pels carrers i per les persones. He vist cares de melangia i també de felicitat, he vist ulls que brillaven amb la transparència que només els nens de deu anys tenen i també d’enyorança del temps viscut, m’he emocionat i també m’he sentit molt estimada.
I després he baixat d’aquest fantàstic núvol i he tocat tornem-hi de peus en terra i he sentit que estava molt cansada, la vida.
Així és que aquí deixo aquesta reflexió que és molt personal i que avui per unes hores m’ha transportat al paradís de les sensacions.
Espero que hagueu passat un molt bon dia, i Visca Sant Jordi.
Ah!!! I vosaltres direu que pinta aquesta cançó, doncs per a mi molt la vaig aprendre a tocar amb la guitarra un dia com avui de fa ja....bueno moltíssim anys. Au!!! Bona nit.

Presentació del llibre La Torredembarra republicana i federal, de Jordi Suñé a la biblioteca Mestre Maria Antònia el passat dissabte 18 d’abril a les 20 h va esser un exit de participació, hem d’agrair a les persones de Torredembarra el interès mostrat vers a les publicacions i a la nostra forma més cultural de tirar endavant la memòria històrica del nostre poble, igualment ens trobem en procés de apostar per d’altre tipus de publicacions que també comptaran amb el suport com no pot ser d’un altre manera del Patronat de Cultura, fa pocs dies hem incorporat diners del romanent del 2007 hem ampliat la partida de publicacions substancialment per aquests propers projectes, com a contes i llibres.
Agrair als nostres escriptors la important feina de recerca i de posar en ordre la nostra història, de tota aquesta feina tots en gaudim i que quedarà documentalment per l’historia i pel vostre voluntariat en la difusió i venta de les nostres publicacions.

QUANTS POINTS TREUREM A EUROVISIÓN?????

Batucades (Samba rebel que comença a aparèixer en marxes en contra de les guerres i en les marxes solidaries)
Bon dia a tothom! Avui a les deu del matí, iniciaven des de la Regidoria de Joventut, el 1er curs de batucades, una oportunitat per els joves de aprendre a tocar el timbal amb sons brasilers i un recurs més per a poder tenir una altre sortida laboral. El so ha estat impressionant i els nois sembla que ho han agafat ben aviat, el profe m’insistia en que avui era només el primer dia i deu ni do!!!! Ja tenim els instruments i ja tenim la gent ara només queda que n’aprenguin força i de ben segur que tindrem en els primer mesos el primer grup, que podrem contractar i que ens animaran a totes les festes. És genial sentir aquesta alternativa musical i els joves la gaudeixen d’allò més.
Frase: SI NO PUC BALLAR, NO ÉS LA MEVA REVOLUCIÓ. (Emma Golaman)

Nois/es:
Quina agenda!!!
Demà dijous a les 8 del vespre, plenari amb més de 20 punts per acordar, debatre i votar, més precs i preguntes que imagino que hi hauran.
Divendres també a les 8 del vespre a la nova biblioteca presentació del llibre d’en Jordi Suñè, LA TORREDEMBARRA REPUBLICANA I FEDERAL.
El cap de setmana plenet d’actes per festa del barri de Sant Jordi (no hi podem faltar) matinades, castells, disco mòbil, orquestra, jocs infantils i etc amb la col•laboració de la regidoria de relacions ciutadanes.
I entrem en la setmana genial de Sant Jordi, actes a la biblio aprofitant l’aniversari del Grop (xulissim) venda de llibres per part del patronat de cultura i amb l’ajuda d’en Jordi i en David, acte a la residencia per la gent gran Pera Badia, lectures a Tarragona actes organitzats en homenatge Marató de lectura per al dia de Sant Jordi a Montserrat Abelló,a la Rambla.
I de ben segur que en sortiran més, apa a gaudir-los!

A petició dels meus fills i per a tothom.

EL CIRC
Ara venim del circ els meus fills i jo, ha estat molt bé! Hem entrant a la sessió de dos quarts de vuit i hem sortit a dos quarts de deu, la veritat és que els nens al•lucinaven, era un circ familiar i no portaven animals, el seu xou a banda dels trapezistes, malabaristes i acròbates, podríem dir que girava entorn els pallassos, de manera modesta ens han fet passar una molt bona tarda i els meus fills que són bastant moguts, sobretot el petit semblava una estàtua de pedra, no s’ha volgut perdre res. Sort que encara queden alguns!!!!

Bones!
El passat dimecres, l’ajuntament de Torredembarra rebia a la responsable de arxivers sense fronteres i se l’hi feia entrega del conveni de col•laboració per la compra del 4x4 per part de cooperació, al poble Sahrauí. El projecte el varen iniciar a l’anterior legislatura, la nostra arxivera Núria, cooperant amb aquesta ONG i ara feliç mare de dues bessones i el anterior regidor de cooperació en Lluís Suñè. Ara i per fortuna e insistència, per què la burocràcia sempre està, el projecte veu la llum i ja viatja cap el seu destí el vehicle, en el seu maleter i aprofitant el viatge que realitzarà fins que arribi a lloc, hi van un ordinador, impressora, said i divers material informàtic que envia la associació.
Amb la entrevista que varem mantenir la Laia Rius i jo mateixa amb la coordinadora, li varem plantejar diferents interrogants, com és que el vehicle no és comprava al país de destí? Impossible de comprar si no fos Argel i d’altre banda sempre ho han fet així després d’estudiar totes les possibilitats, cap problema amb la documentació del vehicle i no ens van saber respondre si mantenien la matricula.
L’informació que també varem rebre era l’estat de la documentació dels papers administratius, emmagatzemats de qualsevol manera en una “nau” que quan fa fred o quan fa calor, doncs a aguantar les diferents temperatures, res ordenat per poder consultar i molt menys en suport informàtic, no tenen cultura d’arxiu però els estan ajudant en els viatges que ells fan cap allí cada cop que poden.Una de les curiositats que més ens va xocar, és que la majoria dels tractes de qualsevol mena, els fan verbals, i ara intentaran posar-los per escrit per que quedi constància incloent-t’hi la de la seva pròpia historia .
Gràcies a les persones voluntàries i visca la solidaritat que hauria de esser contagiosa.

En resposta a la Meme sobre l’aigua de la Regidora Iris Gual
En primer lloc i abans de contestar he buscat que vol dir exactament “meme” i sembla ser que és una paraula que s’ha popularitzat a la blogosfera i que són converses distribuïdes que es contagien de blog en blog, sobre diferents qüestions.
També a la wikipedia podem trobar una definició, que a mi particularment no m’ha convençut del tot.
I ara a entrar en matèria i a donar la meva particular visió.

1) Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

Crec que són qüestions prou importants i que són les persones que hi tenen competències les que han de buscar les mesures adequades per no arribar aquests extrems, i voldria dir més, no és qüestió de buscar responsabilitats ni amb els que hi han ara ni amb els que varen estar abans, cosa que ja he detectat que s’està fent, lleig i no aporta res. Acusacions per totes les bandes i poques solucions reals.


2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal•liar la sequera?

Recordo la campanya que va fer Medi Ambient de Torredembarra per l’estalvi d’aigua fa uns anys i alguna cosa més en algun programa de la nostra televisió autonòmica, com el tema de les bossetes als lavabos i...ara mateix tinc amnèsia, suposo que temporal.

3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?

A mi m’esgarrifa pensar que hauran de portar l’aigua en vaixell i amb trens i lo del transvasament, però que no és un transvasament, i lo de que el Ministerio lo sabia però no lo sabia i l’ACA i embolica que fa fort, per no parlar del alt cost que això representa i que mancarà per d’altres necessitats...
I si al que et refereixes, és a si s’ha fet una bona gestió de l’aigua de fa ja anys, és evident que no.


4) S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?El debat hauria de ser intern i les solucions públiques. Més que responsabilitats polítiques, que no sabria dir, seny el que jo demano és seny per a tots i que plogui aigua i no pari i que s’ho rumiïn bé.

No sé si t’he contestat?

I jo ho envio, a qui de la blogosfera vulgui donar l’opinió.

El passat divendres 28 de març, va finalitzar la recollida solidaria de sabons per al Sàhara, per primer cop Torredembarra s’apunta aquesta iniciativa en solidaritat amb l’associació de Hammada.
La pregunta més freqüent que se’ns feia, era com demanàvem sabons per la higiene, si possiblement no tenien aigua? Aquesta associació humanitària, ens va explicar que cada any es recullen diferents productes de vital necessitat per aquest poble, i que la higiene personal evidentment era del tot important, per entendre’ns, es renten.
Una curiositat: algunes famílies, entre els productes d’higiene també varen posar alguna crema solar amb protecció, qüestió que ens va fer pensar que hi han persones amb sensibilitat i que es posen en la pell de l’altre.
Agraïments: A les famílies de Torredembarra, per la seva solidaritat i esperem que els hagi servit per educar una mica més els nostres infants, explicant-los que no tots els nens del mon, tenen les mínimes necessitats cobertes, per tant , també recollida pedagògica.
A les escoles, per la difusió i per guardar-nos els materials.
A l’associació, que ens ha donat tot tipus de facilitats, en Ramón i Rosa Mª.
Als mitjans per la difusió de la nostra inquietud inclòs algun blog que ens va enllaçar.
A la tècnica de Joventut, Infància i cooperació que és una motoreta treballant, gràcies molt especialment, Inma.
A la súper brigada d’actes, que ens ho ha empaquetat i transportat, Juan i Manolo.
OBJECTIU: Assolit i que ha costat? Ben poc amb la suma de l’esforç de tothom que anomeno anteriorment.
Un deu per la gent de Torredembarra i que serveixi de molt, tot plegat.

Puf, puf, puf!
Que malament que vaig aquesta setmana, em refereixo al blog o diari a mitja veu, i és que mireu el fet és que no sé ben bé de que escriure. De coses en passen constantment, al món al país, a l’entorn, a la tele, a la radio, vol dir que el món gira i gira i no para de girar, i en aquest moment mentre jo escric segur, que a algú li està passant alguna cosa, positiva o pot ser no tant o de les del mig, que també n’hi han (que profunda, o no?) (o pot ser dubitativa?) El fet: l’altre dia mentre feia zapping, que m’encanta, vaig veure el programa de Juan y Medio (no sé si s’escriu així) dutty free, en un aeroport, i vinga a preguntar a la gent, i tu que fas aquí i de on ets, i aquí esperes, i que per què va marxar, i quant de temps fa????????? Toma, venga, au, fot-l’hi, d’aquestos que podríem dir de cotilleo, però de sobte, arriba la parella d’una balsera cubana i explica la seva processó, fins arribar a Madrid. El fet és que l’historia era al•lucinant, però el que hem va fer pols, va esser l’expressió del seu tercer fill. I jo hem preguntava, com algú no pot patir veien el dolor que transmeten certes persones maltractades per la vida i les seves circumstàncies, de lloc de naixement, color, rasa, idees i la radera i més bestia, classe social. Que és el que de veritat importa? Que busquem en les persones que estan a prop nostre? quins interessos fan que formin part del nostre cercle? I ? I? I? Totes aquestes i d’altres preguntes, que hem volten al cap i que no arribo a racionalitzar.

PASQUAL MARAGALL, CATALÀ DE L’ANY.
Fa, no més de cinc minuts, ha estat escollit en la figura de Pasqual Maragall i per els Catalans i Catalanes que han decidit votar, el Català de l’any 2007.
He de confessar la meva admiració per el que va esser el nostre President i per molts anys Alcalde de Barcelona. Sempre he vist en ell, la seva proximitat, espontaneïtat, i la paraula adequada, un home que es movia en política com peix a l’aigua i no el sabria encaixar en d’altre professió. La prova del que penso aquesta mateixa nit...
No ha tingut cap por a parlar de la malaltia que ell i d’altres persones pateixen i la por que els produeix, que ara transformarà en la recerca absoluta de solucions.
Desitjo amb tota la meva ànima que trobis el que busques i que no pateixis més del absolutament necessari.
Felicitats per el reconeixement i que jo modestament crec que era de justícia, President et desitjo el que més necessites, SALUT.

DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS

Ens trobem davant un debat polèmic, la despenalització de d’avortament, i el reconeixemt del dret a decidir de la dona sobre el seu propi cos i sobre la vida.
Actualment l’avortament, és un delicte penal i que té com a conseqüències de qui els practiquin, penes de presó d’un a tres anys i per a qui se’l practiqui de sis mesos a un any, amb tres excepcions:
1- greu perill per a la dona, físic o psíquic i que ha d’estar avalat per dos metges.
2- En cas de violació i que ha d’estar avalat mitjançant denuncia i per la policia.
3- Malalties físiques o psíquiques pel fetus i l’haurien d’avalar els especialistes.
En cap cas està contemplat un cuart supòsit que podria esser el de l’embaràs no desitjat, i per tant les dones que es troben en aquest últim cas, podrien estar interrompin-los de manera clandestina, potser amb les condicions higièniques i de seguretat incorrectes.
No podem oblidar les campanyes d’informació per a les persones i anar a l’arrel de la problemàtica per tal de tenir la cultura suficient per no tindre que fer ús de mesures més contundents, però també s’hauria de tenir en compte l’opinió de les afectades i quines són les seves revindicacions i que quedessin contemplades amb les lleis que apunten directament cap elles. Viure d’esquena cap a la realitat, dona pa per avui i gana per demà, a més de no mostrar cap tipus de sensibilitat, o pot ser si, d’insensibilitat i la falta de comprensió de certs sectors.
Per tant, DRET A DECIDIR SOBRE EL PROPI COS I SOBRE LA VIDA.